viernes, 30 de noviembre de 2007

Una de poc seny (I)

Aquest dimarts passat va ser un dia quasi rodo, desprès de vuit hores treballant, (bueno, és un dir … encara que les maquines fan lo seu tens que estar per allí) dinar en un embut, i dutxar-se tot seguit, amb queda un desplaçament per carretera per poder estar relaxat i tranquil el resta de la tarda.

Canvis d´aula, converses mil, celebració amb sorpresa per una companya de primer, (complia anys, i li varen fer petits obsequis) amb llàgrimes d´emoció incloses. (que bonic és veure aquest sentiment reflectit en una cara de no sapigue que passa … jajajaja)

Desprès de tot això va començar a canviar la cosa, i no pas per la gent que m´envolta, si no per decisions pròpies i desafortunades, de falta potser de temps i previsió, resumint, el cotxe amb fa fer un lleig l´intentar posar-lo en marxa, i vaig veure que la cosa podria anar a pitjor si no li posava remei ràpidament.

Tu creus que davant de les evidencies vaig sospesar els possibles efectes que podrien resultar de no atendre inclòs recomanacions d´una companya de classe? … dons res, va ser que no, que potser la fortuna estaria de la meva part.

Arranco i poso en moviment el cotxe, enfilo la carretera general, trec la marxa i el poso en punt mort costa a vall, i l´arriba a la cruïlla de la sortida de l´autopista i just al posar-me a la meva dreta (aquí la deessa de la Fortuna estava al meu costat) sento com alguna cosa comença a estira tot el vehicle per el darrera.

Amb un cop d´ull miro per el mirall de la dreta i de dintre per veure a que és degut l´efecta, no fos que els deus del món Roma estiguessin jugant amb mi (a pocs metres esta l´equaducte d´ells i diuen que molts cops és veu passar una quadriga amb els cavalls al galop) dons no, les parques no estaven al darrera meu, era que el traste se l´avia acabat el suc, és a dir, l´energia que el fa brandar.

Demà continuaré el relat.

sábado, 24 de noviembre de 2007

Una gilet és eròtica?

Estava anunciat, que ningú pugui pensar que em passa alguna cosa, no … no, no passa pas res, sols que he canviat una mica més el meu perfil, de cabells llargs a cabells molt curs, i ara afaitada brutal, sí ... ara tinc el cap com una bola de billar. (per mostra un boto)

Es una sensació una mica especial això de posar-se sabó amb la brotxa a tot el cap, i més quant comencés a passejar la gilet mirant al mirall, el tacte dels dits tenen molta importància, per ells se sap quina par no esta rasurada del tot.

Per fer aquesta operació és millor estar quasi nu, tens més llibertat de moviment i no tens preocupació d´embrutar res.

No creia pas que el cabell pogués fer d´aïllant tèrmic i que el fred i l´humitat donessin molèsties i que t´obliguessin a portar alguna cosa que abrigues una mica.

Que serà, boina, gorra o barret? Dons n´ho se, ja veurem, potser que em posi una pinta amb mantellina, de totes maneres alguna cosa faré al respecta, no tinc ganes d´anar arrupit per el carrer.
Per cert, a que estic monu?

Sonia Ruiz de Arkaute

Ahir dia vint-i-tres i divendres, res d´estrany, és un dia com un altre de la setmana, si no fos perquè, .... (sempre n´ha un perquè en quasi tot) al ser un dia que esta a prop del cap de setmana pot ser molt especial, especial, normal, avorrit o molt d´avorrit.

Dons res, sols ha sigut un dia normal per mi, sense emocions ni casi diferencies d´interès, sols he fet anar l´intuïció per poder paladejar les reaccions de les demés persones .... ah !!! ha sigut un plaer poder sentir comentaris i veure reaccions desprès d´una presentació acompanyada de xerrada. (sols he estat en la ultima part d´ella)

Com alumne ignorant de moltes qüestions artístiques en el món de la joieria, tinc una visió particular amb ulls nets d´influencies comercials.

No voldria que ningú pogués creure que faig una critica a l´organització per portar la dissenyadora Sonia Ruiz de Arkaute, al contrari, ha sigut una bona experiència tenir les seves creacions a les meves mans, però, no he estat convençut, tot és massa infantil i sexual. (critica per critica, les meves companyes posen molt de la seva part en les seves creacions, i ella no pot fer comparacions)

Preguntaran on resideix el seu èxit, dons a una planificació molt acurada i amb un currículum treballat, esta formada en l´Escola Massana de Barcelona, i això tampoc significa qualitat de disseny.

Resumin, podrà agradar i ser un referent, pro li falta tacte amb el tracte humà, si no t´interès comercial et dona llargues, tot i així he après alguna cosa, que el glamour també és pot dissenyar i vendre a bon preu.

martes, 20 de noviembre de 2007

Festa de Sant Eloi

En el taller de joieria de l´Escola d´Art i disseny de Tarragona cada any per San Eloi (patró dels joiers) és fa festa grossa, tots els alumnes i professors participen en l´organització, aportant joies dissenyades per l´ocasió, així com xerrades i visites guiades a museus.



Així que ja ho saps, quedes convidat a visitar l´escola, al sorteig de les joies i a la festa, animat t´esperem.

miércoles, 7 de noviembre de 2007

No funciona

Quant no funciona dons no funciona, ja i pots posar tota la voluntat que vulguis que no funcionarà, la solució és demanar ajut tècnic per poder fer que la cosa pugui rutllar amb eficàcia.

De tècnica en tinc, encara que algunes vegades pugui fallar, així que una possible solució és la química aquesta pot donar bons resultats si és tenen precaucions. (que molts cops no si posen per creure que l´experiència és un grau)

Per estar ben protegit feia falta posar una crema hidratant i un envoltori de làtex per tal de no escaldar-se, desprès tenir aigua calenta en suficient quantitat per dissoldre el producte aquest que es te que utilitzar.

Dons res a pelo, ... sí, a pelo, que un ja és granat i sap el que toca, ... dons he acabat fen el que no tocava i continua sense funcionar, he mirat de fer força amb un xuclador i res, no funciona en cap mena de carícia, clar que he substituït l´aigua calenta per freda i amb la mesura m´he passat dos pobles.

Ara tinc les mans una mica toves (crec que canviaré la pell) de tan tocar-lo, cony de sifó i la sosa càustica, és que no és pot embussar res .

domingo, 4 de noviembre de 2007

Se lo debo, y el tema lo eligieron

Las personas tenemos i tendemos a preocuparnos por diversas cosas, algunas de ellas son pasajeras y no trascienden demasiado en el estado de animo, ni tampoco nos afectan en un recelo casi fundado hacia otras personas.

Es difícil o nos cuesta tener una relación día a día con convivencia con o sin intereses si no ponemos un poco de empatía para comprender los tics, manías-rarezas, (es lo que se dice o se piensa cuando no entendemos, no queremos o no sabemos tener un mínimo de atención hacia los demás) o posibles cambios de humor.

El dialogo es fundamental, así como la mirada directa sin rehusar la luz que transmiten los ojos, ni que decir de los movimientos de las manos, y en una conversación trivial donde los intereses personales pueden ser nulos, poca importancia puede tener la empatía, y si mucho la cordialidad y la deferencia del momento.

Es difícil que en unas simples palabras o en unos gestos educados puedan desvelar y hacer saber los pensamientos y las intenciones de la persona que en aquellos momentos pueda estar halagando a otra.

¿Que pensarías de mi, si en uno de tus aniversarios te regalara flores u otro objeto para alagar tu persona i manera de hacer? Mal … te lo tomarías a mal, o no sabrías que pensar del porque de todo ello.

Todo el mundo obsequia sonrisas i guiños a sus semejantes, y la mayoría de las veces son de cordialidad sin tener nada que ver en complicidades más o menos lúdicas ni festivas.

Lo contrario seria el acoso continuado con interrogatorio más o menos velado para saber intimidades personales, y ya se sabe, la libertad es lo primero; Lo expuesto es mi manera de ver una parte de este lioso mundo

Por cierto Magda … tienes una sonrisa muy bonita y una mirada chispeante.

viernes, 2 de noviembre de 2007

Expedicions i emocions

El proper mes de març farà cinc anys que vaig anar a Trutnov (República Txeca) per portar i muntar unes maquines, en total varen ser quatre, ara i en aquests moments l´empresa te a bé a tornar-les al seu origen.

En aquella època em va servir quasi com de teràpia a mi mateix, no tenia clar lo que volia fer en un futur, (i ara potser tampoc) no cal dir que de poc en va servir estar allunyat del entorn més quotidià, ja sabem que fa falta molt de revulsiu o una mà destre i sabia per poder agafar decisions contundents, encara que tot i així les possibles accions poden ser traumàtiques i no gaire correctes per una societat plena encara de perjudicis i tabús.

No .... no , no ballo pas al son de la gent ni faig pas cas de lo que puguin dir ni pensar els demés, a la fi de tot, els únics que podrien patir son les parts implicades i per la meva part tinc una costum que se l´anomena agraïment, així que sempre estaré donant lentament voltes a una noria virtual però molt real.

Som a la tardor, els arbres és tornen de un color diferent, predominen els torrats els grocs e inclòs els vermells, és un espectacle digne de veure, se preparen per dormir, i per tenir somnis, fen projectes per la pròxima primavera, a la meva tardor no he canviat pas de color (sols faltaria això) però si que tinc somnis per un futur no gaire llunya, encara que aquestos no els tingui prou clars, però segueixo esforçar-me per poder dir que ja estic en un estat relaxat i quasi aparcat.

Ah ... !!! aquesta vegada no vull a anar a desmuntar lo que vaig muntar en el seu dia, aquell país fa fred, massa i tot, l´anyoransa de les terres, muntanyes i del mar fan que desisteixi d´aquestes aventures i emocions.

I jo per que explico tot això? La veritat, ara no ho se.