domingo, 10 de marzo de 2013

La realitat de la dóna i el seu món

El dia internacional de la dóna és el dia vuit de Març, un dia mol senyalat per un gran col·lectiu què lluita per sobreviure en un món d´homes.

La guerra  soterrada i present entre els  gèneres és mol evident, de tots és sabut el tracte continuat amb forma de violència, violència quasi amagada per anul·lació psicològica, per brutalitat física, per reconeixement en les seves tasques quotidianes amb sous mínims, i lo més escandalós... algú agafa la determinació de revessar-lis la vida.

No voldria pas què és penséssiu què estic en contra del home, (del mascle) no... no és això, és la realitat actual dintre del petit món que jo conec.  (tinc la sospita què arreu és el mateix)

Acostumo a parlar sempre de persones, i aquestes son meravelloses, però hi ha excepcions, i tan què hi son, algunes d´aquestes (afortunadament no en son gaires) fan us d´una manera exacerbada de la condició de dóna i home trepitjant una harmonia què la majoria voldria tenir.

Un home escridassà, humilia, explota, pega, extorsiona i mata... una dona també fa això, però no mata tan escandalosament... anem bé, mol bé...

La mitologia parla de Lilit, i estic enamorat d´ella i com ella, esta el món ple d´exemples què possiblement estan en el nostre entorn, per no dir dintre de la mateixa família, (encara que no és vulgui reconèixer) però, també hi ha la què és estranya, buscant confrontacions i comportant-se com a sers del submón, diguem com a àrpies i bruixes d´escombres i calders.

No puc comparar a dues o més persones per els mateixos fets... sols expresso les meves experiències (fracassos amb dónes i homes) viscudes i també escoltades.

Així dons, felicitats a les dónes què treballen, son mares, avies i persones (entre altres coses)

Pd.: Tu creus què ets una d´elles?  

miércoles, 6 de marzo de 2013

Tenir por o respecte?


Qui te por?   De que és pot tenir por?   En alguns casos, la por pot ser de alguna manera el resultat del remordiment?

En tots els casos, deixar de tenir-la, pot suposar un alliberament lògic i entenedor de moltes situacions quotidianes.

Qui te por?    Possiblement totes les persones, de res i de tot, algunes pors son malaltisses i per algú pot semblar un suplici no trobar una sortida adien a la seva angoixa...   

De que és pot tenir por?    De tot, principalment d´altres persones i les seves reaccions, algunes pors les inculquem (les inculques) als infants i a gen gran per aconseguir quelcom, sent  practiques una mica cruels en mols casos, les amenaces reincidents de la possibilitat de pèrdua de quelcom  privilegi, la negació d´aliments i el xantatge emocional continuat. (entre altres)

Algunes persones adultes aparentment deixen de tenir por, o això diuen, per motius de rebel·lia en moments ofuscats, no defensen res, sols deixen de tenir respecte a unes formes preestablertes de convivència i en tot cas, la paraula té la raó de ser.

El respecte al pròxim comença en un mateix, i sense por, és pot assolir moltes coses, tothom tenim detractors de la manera de ser, ningú pot qüestionar a un infant, aquets és digne d’escoltar-lo amb respecte i sense por.  

Tu que llegeixes això... ets capaç d´escoltar a un infant i si cal demanar-li disculpes?... Jo si.

 

Pd.: Hi la gelosia?   És una por de la inseguretat emocional?   Amb tot això, tinc la meva versió i opinió.