La guerra soterrada i present entre els gèneres és mol evident, de tots és sabut el
tracte continuat amb forma de violència, violència quasi amagada per anul·lació
psicològica, per brutalitat física, per reconeixement en les seves tasques quotidianes
amb sous mínims, i lo més escandalós... algú agafa la determinació de revessar-lis
la vida.
No voldria pas què
és penséssiu què estic en contra del home, (del mascle) no... no és això, és la
realitat actual dintre del petit món que jo conec. (tinc la sospita què arreu és el mateix)
Acostumo a parlar
sempre de persones, i aquestes son meravelloses, però hi ha excepcions, i tan
què hi son, algunes d´aquestes (afortunadament no en son gaires) fan us d´una
manera exacerbada de la condició de dóna i home trepitjant una harmonia què la
majoria voldria tenir.
Un home escridassà,
humilia, explota, pega, extorsiona i mata... una dona també fa això, però no
mata tan escandalosament... anem bé, mol bé...
La mitologia parla
de Lilit, i estic enamorat d´ella i com ella, esta el món ple d´exemples què possiblement
estan en el nostre entorn, per no dir dintre de la mateixa família, (encara que
no és vulgui reconèixer) però, també hi ha la què és estranya, buscant
confrontacions i comportant-se com a sers del submón, diguem com a àrpies i
bruixes d´escombres i calders.
No puc comparar a
dues o més persones per els mateixos fets... sols expresso les meves experiències
(fracassos amb dónes i homes) viscudes i també escoltades.
Així dons,
felicitats a les dónes què treballen, son mares, avies i persones (entre altres
coses)
Pd.: Tu creus què
ets una d´elles?