lunes, 9 de mayo de 2016

Exigències, intensions i llenguatge

Aquet escrit fa anys que estava ja publicat, de totes les maneres he volgut treure’l de la foscor d´un arxiu.

El món no canvia pas massa rapit, podríem dir que les coses continuen igual o quasi pitjor, sols cal repassar els fets del dia a dia.

Viatjant per la xarxa i llegint les opinions de persones que i escriuen als fòrums i blocs, un és pot donar per eludit en alguns comentaris, (sent un mateix anònim per l´autor/a) les paraules més anomenades son les de Llibertat, Respecte, Tolerància, Fidelitat.

Així dons, tenim diferents conceptes per cada paraula, tot depèn d´un us que és fa de la mateixa.

Llibertat: Quina? La teva o la meva?, podria ser que la teva pogués molestar a la meva.

Respecte: Si no és té Llibertat és pot perdé aquet do, i si és té  massa també.

Tolerància: Per fer servir aquesta idea, seria necessari disposar del Respecte i de la Llibertat. Si és dispensa massa Tolerància et poden dir ximple.

Fidelitat: Jo em pregunto, a què i a qui?

Si ets Fidel, tindràs tolerància a persones i potser a idees preestablertes, amb la Tolerància, demostraràs tenir aquest Respecte a les persones e idees concretes.

Tot i així, és probable que no tinguis Llibertat i estiguis sotmès a les idees i a persones que sempre et voldran el millor.

És un trenca closques, la veritat, prefereixo tenir Llibertat, no gaire Respecte, una mica de Tolerància, i la Fidelitat ja amb direu a quina cosa i a qui li tinc que aplicar.

Se prou bé, que estic provocant, i que les definicions és poden endolcir, matisar, maquillar, discrepar, etc, etc.

Eeiiii....que això és una opinió personal, no vull fer pas càtedra de res.
 
 

viernes, 12 de febrero de 2016

Mascles, Femelles i persones

Fa temps, pot ser massa i tot, coses a dir moltes, el temps passa , les idees poden ser desproporcionades i en aquets casos la prudència és la millor solució per sobreviure.

Amb el temps i observant un s´adona de com la societat sofreix canvis i aquets no gaire bonics, els últims escàndols de la violència de gènere a arribar a les escoles de diferents maneres, els nostres infants han sigut molestats de moltes maneres, a calgut la mort de un noi per revisar protocols, a calgut una sola denuncia per destapar un escàndol d´abús sexual en un col·legit d´elit concertat amb els nostres impostos.

Diuen que tot això sempre a passat, ningú parla de les seves pròpies experiències amb familiars, professors laics o no, veïnatge i altres depredadors, la sensació de culpabilitat i vergonya ha fet aquet pacte de silenci, què cal fer si en el nostre entorn passa una cosa així? Fer una denuncia?

Estem segurs què el pes de la justícia serà proporcional?

http://www.naciodigital.cat/noticia/103130/direccio/dels/maristes/es/va/negar/donar/informacio/mossos

 
 

viernes, 7 de agosto de 2015

Consell, Conseller


Idea molt amplia i extensa que regula ben bé a tota la societat. Qui son els Consellers? Senyors i Senyores amb un estatus determinat reconegut per la seva valia professional (o no) que formen part de governs, empreses e interessos socials més o menys necessaris.

Al conjunt dels Consellers reunits esbrinen quelcom, inspirant alguna cosa per tal de fer lleis o negocis profitosos i tenir algun benefici amb una posició avantatjosa dintre de la societat o del negoci.

Tothom coneix els Consells de Ministres, els de Governació, el Judicial, el Social, e inclús hi ha de Consellers Matrimonials, i així un ampli ventall de possibilitats per tal de tenir la cosa controlada o casi.

Tenen raó els experts en consellar? Dons les possibilitats d´encertar ja no depèn d´ells i si del o els qui puguin rebre la inspiració d´algú.

Malament quant alguna persona amb un possible problema s’adreça molt alegrament a gent que no té una preparació prou solida per afrontar una responsabilitat que no és la pròpia.

És sabut que aconsellem amb paraules com,  “si jo fos tu, faria això i allò” sense tenir amb conte les possibles situacions que pot repercutir aquestes i altres paraules en moments d´ofuscació.

Prendre consell o demanar-lo també comporta la responsabilitat i més si un conjunt de persones tenen alguna mena d´interès sobre un fet determinat i és fan consellers.

Així dons, a vostè (a tu) que llegeixes això tinguis cura de tenir una opinió i fer-la servir com a consell, podries anar del tot extraviat a la vida de les persones.

I sense rancor, sols és un consell.

lunes, 7 de abril de 2014

Ulleres de sol

     Les ulleres de sol tenen el seu origen al voltant del segle XII a la Xina. Va ser el primer lloc on es va desenvolupar una tecnologia per fumar els cristalls de quars amb l'objectiu de enfosquir. Aquests cristalls fumats eren usats pels jutges xinesos i no tenien com a principal objectiu la correcció de la vista, ni tampoc per protegir-se de la llum solar. El veritable fi de les primeres ulleres de sol era el d'ocultar l'expressió de l'ull durant els judicis per tal d'ocultar qualsevol evidència sobre el veredicte final que únicament es donaria en acabar el judici.
 
Necessitat de protección,
 
    Una exposició excessiva a la radiació ultraviolada pot causar problemes oculars a curt i a llarg termini, entre d'altres fotoqueratitis, ceguesa de la neu, catarates i diversos càncers oculars. (http://es.wikipedia.org/wiki/Gafas_de_sol)
 
    Podríem dir que és un estri prou interesant per previndré certs problemes a molta gent, i que dona una certa gracia al semblant de les persones, és si més no un complement de moda segons les èpoques del any.
 
    Els motius que és fan servir poden ser molt diversos, sent a questos per estar amagats com els estruços amb el cap sota la sorra, és curiós observar a persones com en llocs públics il·luminats artificialment i sense gaire llum com llueixen l´antifaç de vidre calorejat, com amb una conversa cara a cara és continua parapetat per preservar el no se qué.
 
    De veritat creieu que és qüestió de protecció o de portar una bena als ulls per no voler veure la realitat de l'entorn?
 
    Don res, qui cara mira, cara honra... i els ulls i la seva mirada diuen molt de la persona.

jueves, 13 de febrero de 2014

Fent camí...


Sempre és fa camí, la vida és un camí què ens porta i ens entreté... el Josep va escriure el seu epitafi.

Se m´ha acabat la vida, me´n vaig al descans etern.

Josep !!!  algun dia acabaré fent el mateix recorregut, descansa en pau

jueves, 19 de diciembre de 2013

Les Festes

Quines casualitats, cada any per aquestes dates tothom desitja salut, pau i felicitat als més propers i als llunyans.

El nostre hemisferi (Nord) els dies son del tot més curts i les nits molt més llargues, n´ha desitjos de benestar per poder celebrar amb amics i familiars unes festes Religioses adaptades d´antiquíssimes costums en honor a Astres, Deus i Deesses presents i alguns quasi oblidats.

Que tots ells i elles siguin misericordiosos amb els humans, què pacifiquin els pobles i les famílies, què guareixin malalties i patiments, què ningú pateixi ni fred ni fam ni tampoc injustícia.

Bones Festes Saturnals.

miércoles, 20 de noviembre de 2013

La mesa

La mesa es un mueble con  mucha antigüedad, el punto de referencia  es de unos tres mil años a.C. y como referencia Egipto.

Todos sabemos lo que es este mueble, todos lo conocemos con la diversidad de formas y modelos que existen, algunas (mesas) son muy famosas por entrar en la historia de la humanidad, por su relevancia en ciertos momentos, no voy a extenderme en Historias de Pueblos y Naciones ni tampoco con sus posibles rendiciones y tratados más o menos acertados, solo pretendo reflejar una opinión personal de este enser que en todas las casas tenemos.

Las han construido en diferentes materiales, desde piedras básicas a ornamentales, con maderas nobles y no tan nobles, con metales simples y también con aleaciones más o menos dúctiles para realzar su belleza, i porque no, mixtas con diferentes estilos y efectos, al fin de todo ello siguen siendo mesas para ser husadas.

La imaginación ha hecho que sin darnos cuenta el húsar tal objeto para casi todo lo dejemos en un segundo plano, y en él se ha Torturado, Desmembrado, Empalado, Matado, Violado, Amado, Parido, Se ha conspirado, Se ha llorado, Se ha reído, Se han llegado a acuerdos familiares y entre muchas más cosas también ha unido familias para la construcción de un posible futuro.

Continuamos con la ancestral costumbre de reunirnos al entorno de la mesa para cumplir con el precepto de comunión, y devorar un yantar.

El respeto a este, tendría que ser lo más placido y coherente posible, el anfitrión expone y pone las normas de conducta con tal de que reine la paz y concordia entre los comensales.

Así pues, entre veladores, mesas y bancos corridos se tienen que tratar los asuntos cuotidianos.