domingo, 22 de abril de 2007

Sant Jordi


El dia vint-i-tres és Sant Jordi, ¿és un dia com un altre? Si, i tan que si, ...... el sol surt a la seva hora, per l´època del any, pot ploure o fer mal oratge, la natura seguies el curs natural (segons els científics ara ja no és com abans, i, més que te que canviar) encara que no u sembli, els animals i les plantes fan esclat amb tota mena d´espectacles sorollosos i també de color.

I nosaltres, els altres animalons de la creació, al mateix temps, portem el planeta a un extrem no gaire optimista, espoliem i arrasem tot lo que pot portar beneficis, de segur que dintre d´unes quantes centenes d´anys els Sants Jordis ja no quedaran ni roses, i potser ningú sabrà que és l´il·lusió d´una mirada tendra, oferint aquesta bonica i perfumada flor.

De moment, encara podem gaudir d´aquesta oportunitat d´expressió per segellar amistats i amors, amors incipients o forts i consolidats.

Així que jo dic, No, no és un dia com un altre, és un dia diferent per molts, o per pocs, però especial per altres.

Feliç dia de Sant Jordi, a tothom.

martes, 17 de abril de 2007

Es queeeeeeee........

Este meme es un reto a la memoria, por mucho que he pensado no consigo acordarme de lo que hacia o sentía hace diez años atrás, ni que decir que preocupaciones más básicas me hacían perder el sueño.

Cinco años atrás estuve en Chequia, concretamente en la ciudad de Truvnov, no fui de vacaciones, fui, para montar unas maquinas, lo que recuerdo fue el olor a humo de carbón mineral de las calefacciones, el frío que hacia en el mes de marzo y de la bebida nacional, la cerveza. El cristal de bohemia, los granates, las labores de punto, la cerámica y la joyería son algunos de los productos más significativos de aquel país, por cierto, traje un pequeño anillo, como recuerdo para una dama.

Un año atrás: estaba ilusionado en terminar un monográfico de joyería artística, contemplaba la facilidad con que los alumnos hacían sus proyectos sobre papel y luego lo plasmaban en metales nobles, fue toda una experiencia.

Ayer: soldando y doblando plancha para poder conseguir una joya de diseño…bueno, es lo que intento, ya que ahora yo soy un alumno de la escuela, e intento hacer volar la imaginación. (Creo que he llegado algo tarde)

Hoy, después de ocho horas de trabajar, otra vez a la escuela, continuando el horario que tenemos marcado. (Es una pasada el poder estar entre tanta juventud)

Cinco canciones que me sepa toda la letra: ...lo siento, no me se ninguna…solo trocitos de unas y de otras…pero admiro a muchos cantantes…no nombrare a ninguno ya que todos tienen su importancia para mi.

Los cinco lugares para visitar: Pues….solo me faltan tres continentes de los cinco, hay para pasearse durante mil años….o no?

Cinco cosas que más me guste comer: no sabría que decir, me encanta probar y saborear todas las comidas, pero con moderación y sin prisas, si es preciso, repito después de unos días.

Cinco juguetes favoritos: creo que ya no tengo ninguno, todo lo que hago servir forma parte de la necesidad y comodidad…..o sea…..Alguien me puede sugerir alguno?


Pues bien……no le puedo pasar el meme a nadie, es sencilla la decisión, no tengo suficiente amistad para atreverme a tanto.

Que ustedes lo pasen bien
(por cierto...¿porque en Castellano?)

domingo, 15 de abril de 2007

Aniversaris


Ahir, dia catorze d´abril, setanta-sis anys de la proclamació de la segona república, moltes esperances de prosperitat en aquell moments, no va tenir temps, de consolidar-se, era massa maca i se la van tirar, més aviat la van violar de mala manera, d´aquells fets encara ara ni han ressentiments i desconfiances, ja sabeu que les dretes estan per fer la punyeta i una part del poble segueix com un ramat d´ovelles.

Molts intel·lectuals opinen que és possible poder tenir un altra cop una república federal amb molta trempera. Clar que a les hores tindríem uns quants parats més, i la família no sabria que fer.

Avui, dia quinze d´abril trenta-quatre anys de la proclamació d´un matrimoni, sí, tota una vida convivint amb la Joana, per amunt, per avall, cap aquí, cap allà, una feinada, en aquest temps ha passat de tot, en nascut dos nois, quatre enterraments, dos casaments, una separació, i, un arreglo de parella de fet i un total de tres nets i una neta, resumin (que no és fàcil fer-ho) LA VIDA ÉS BREU SEN VA I SEN VOLA.

Ara, i mirant serenament (que no puc) la historia del país, i la pròpia, han fet una evolució no pensada, així que ara ja puc dir que tot no es com se pinta o ens o fan pintar.

martes, 10 de abril de 2007

Un dimarts

Ja se ha normalitzat l´activitat diària de quasi tots els sectors, ja ha passat la Setmana, quasi tothom esta ja en marxa, i mols porten una marxa una mica preocupant, i no és culpa pas de la Santa Setmana, és que molts volen un poder que pot portar conseqüències globals, és evident que tothom vol millorar tecnològicament i pretén tenir les millors tècniques per facilitar la vida quotidiana.

L´energia Nuclear és una mica perillosa per les conseqüències que pot portar si no és te cura dels residus que genera, així mateix per el us que és poden fer d´ells.

Estic en contra de que mols països que és diuen demòcrates facin pressió i castiguin a altres per el fet de voler fer investigacions, esta clar que la religió o religions i juguen un paper mol important en tot això.

Ara sols faltaria que els que és creuen els pares del dret mundial, facin la bogeria de voler envair i destruir les instal·lacions amb tots aquest productes tan perillosos, posant en perill la salut de la humanitat.

Confio que el sentit comú de polítics i governants comencin a treballar per suavitzar i aturar tanta tonteria de ganes de poder.

Això sí...som dimarts i en el meu petit món esta núvol i tot esta humit.

lunes, 9 de abril de 2007

Setmana santa o Santa setmana

Una setmana de descans laboral, diguem que una mica d´esbarjo desprès de les festes nadalenques es lo que ja tocava, moltes persones han fet projectes per anar a fora de la seva residència, per visitar altres llocs o fer esports adients al temps que ens comporta la primavera, uns a reposar a masies i masos rurals on ens fa recordar de com era la vida en el segle XIX, això si, amb les comoditats del XXI, altres als Pirineus, xafant i lliscant per la neu o fent baixades per els rius braus.

Els que han pogut han fet l´escapada a països europeus a la recerca de la cultura dels museus, d´altres en quedar-se a casa ja fan prou, que de diversió i distracció per els voltants també es pot trobar, (processons i manifestacions publiques per voler demostrar que son persones piadoses i bones) en tot això, no ha parat la política, ni el mal oratge del temps, per uns, ha sigut una bona setmana plena d´emocions i experiències, per algunes d´elles mol nefastes per els accidents de circulació, moltes famílies estaran patint per la falta del retorn dels seus.

Quina setmana..!!!! ¿Santa?... res de res...més aviat estranya i una mica caòtica, el millor dia el diumenge, un dia esplèndid, un dia fet per prendre el sol i relaxar-se sense fer res en els millors dels casos, però, (sempre sorgeix un de però) se te que aprofitar la bonança per complir en les feines de manteniment (ostres... la paraula manteniment) dintre de casa, així que a despenjar cortines, fregar vidres i treure la pols del hivern.

Bé, esperarem el pon de Maig, que a lo millor tindrem més bona setmana, i aquesta no serà Santa, i si que donarà per repassar el fons d´armari que ja fa anys que és el mateix.

Li tindré que canviar la decoració, potser ja li toca. (faig referència al paper pintat que tenen)

viernes, 6 de abril de 2007

Joies

Braçalet de coure forjat

Arracada d´argent, amb plomero de seda

Arracada d´argent, penjoll de circunita

lunes, 2 de abril de 2007

Segona carta a la Joana de Mataró

Apreciada amiga:

Amb complau mol llegir i sapiguer que tornaràs a escriure les teves reflexions, es segur que o faràs una mica temorosa per no molestar a ningú i potser una mica avergonyida per reconduir una decisió agafada en moments d´ofuscament.

Res, ni cas, passa pagina i siguis tu mateixa, amb els teus pensaments i continua sent pura amb la critica, encara que sigui de les petites pífies del partit, ja saps, que si algú esta alerta, la resta te cura de no fotre els peus en el regat.

Sols resta dir, que dones, mares i persones com tu, fan molta falta en la societat en que vivim.

Una abraçada, i pit i a munt

domingo, 1 de abril de 2007

Carta a la Joana de Mataró

Apreciada amiga:
Bé Joana, crec que ja s´ha dit casi tot, al respecte del teu desengany, crec que et conec lo suficient per poder opinar una mica (amb el teu permís) sobre tot això, mols cops aviem fet el comentari de la raó de la política i ser més o menys tolerant i a la vegada negociant per tal de conseguir uns objectius determinats, alguns d´ells tardaran anys en resoldres favorablement per las parts implicades.

Es veritat que les dones teniu tots els drets del món, però ja saps que encara n´ha sectors de la societat que és resisteixen i moltes persones (dones i homes) tenen un temor a no se que.

Lo més curiós de tot això, de que en un futur els homes tindran que demanar la PARIETAT per estar a mols llocs d´interès col·lectiu (direcció d´empreses, política, professions liberals etc. etc.) no me és estrany gens ni mica, i menys de la persona que a sortit el comentari, de fet a dos senyors no es pot servir, o és te el puny al pit donant cupets o és t´enlaire defensant el poble.

Per no gaire fortuna, a mols homes d´unes generacions determinades han estat educats per ser mol homes i mascles, sense cap mena de tolerància, encara que avui en dia estigui de moda la democràcia, això sí, amb pell d´anyell i dens de llop.

Joana, he dit lo que realment sento i crec, encara que puc anar errar, però a la fi, és la meva opinió al respecta, jo sols llegeixo i comparo.

Fes lo que creguis convenient, agafat uns dies de reflexió al respecte, però no t´atabalis pas massa.

Una abraçada i petonets.