domingo, 27 de mayo de 2012

L´aigua del Ebre

Diuen què l´aigua és vida, és veritat, sense ella el planeta no seria el què és, tothom ho sap, incloent als animals i plantes, depenem massa de ella i la mal baratem sense to ni so, la embrutem i la neguem a altres pobles que si, que realment passen penúries greus per falta d´aquest element.

L´Ebre en porta molta, i el van munyin així que transcorre el seu camí per arribar a la Mediterrània, ara és torna  a bellugar la necessitat de fer canals per derivar el riu o part d´ell a altres llocs, aquestos no crec que sigui sols per apaivagar la set de granges, conreus i població i si omplir butxaques d´especuladors.

N´ha moltes coses que caldria fer abans de poder fer nous canals, estic segur (per lo que vist) que el riu té suficient caudal, si l´infrastructura de l´estil de rec estigues més modernitzat en la part alta de la conca.

Ja no si val tenir terres de cereals, furtívols i altres conreus i regar inundant el terreny, amb aquesta practica quanta aigua és malmet? crec que ningú ho sap... això si, els polítics de certes comunitats no tenen dallonses per posar fil a l´agulla, i els polítics d´aqui? que fan els polítics d´aquí? res, no tenen n´idea del problema.

Com idea... invito a que facin el camí solets, i que prenguin bona nota de com estan els canals, les sèquies i recs per portar l´aigua d´un lloc a un altre, això si, tot això no és important, ara, fer camps d´aviació inútils i camps de golf reporta molta més importància.

jueves, 24 de mayo de 2012

Han passat els dies

Enrera queden els primers dies, què potser existia cert dubte per la magnitud del viatge i els possibles problemes meteorològics i potser de salut.

Els mesos de Març, Abril i Maig han estat dels més variats, he sentit la força de la naturalesa en forma de fred, boira, pluja, calamarsa, neu i vent.

El cos s'adapta, la ment és resigna i tot el conjunt segueix endavant sense protestar, sense maleir ni tenir pensament d'abandonar.

Cada pas fet, m'allunyava d'un lloc i m'acostava a un altre ... altres aromes, altres paraules amb diferent fonètica, i al final de tot, sospirs d'alegria per haver aconseguit alguna meta. (esportiva, espiritual o personal)

I ara què? ... doncs, n´ho se.