viernes, 14 de septiembre de 2012

Buscar i remenar

Quasi tothom volem en un estadi de la nostra vida fer un canvi radical, i trencar tot amb l´establert o conegut, (del entorn) alguna cosa frena per no fer-ho tan sagnant, i sols és canvia alguna què altra cosa.

El inconformisme per fer aquest petits canvis o ruptures, poden tenir mols motius, alguns d´ells son potser i tot estranys per moltes persones, però escoltant i raonant, tothom te la raó.

Les més espectaculars son las separacions de les parelles, les infidelitats, (discretes) les addicions, (més o menys perilloses) o també la desaparició de la persona, (va anar a buscar tabac) potser i tot, n´ha de més xocants i curioses, el cas és buscar la felicitat individual al preu què sigui. Perquè individualment? Dons, per la senzilla raó què no sabem posar-nos quasi mai d´acord en quelcom.    

Diuen que aquesta vida son quatre dies, i dos esta fent mal oratge, qui va raonar aquesta dita també estava cercant o negant la felicitat.

I tu què fas? Busques alguna cosa? Jo si.

miércoles, 12 de septiembre de 2012

A sigut el meu primer dia?

El començament del curs escolar és prou cuiros, cal estar alerta per poder entreveure la reacció dels menuts, dels grans, dels pares i dels avis.

Rialles corredisses i abraçades dels més petits, carones tristes i espantades dels que per primera vegada aniran a una aula, grupets de nois i noies que ja son coneguts, alguns s´espliquen de com a anat l´estiu i delaten certa afinitat i confiança, si més no, la pubertat ja te això, és el començament de l´etapa dita del “Pavo” .

En mig de tot això, estan els pares i avis, alguns d´ells/es no sabien res d´uns als altres, buscaven el contacte visual per trobar quelcom, per saber si encara estan disposats a anar a fer aquell cafè pecaminós, per uns, i per altres bàlsam per sortir d´una rutina plàcida i avorrida.

En pocs minuts és formen les files i comencen a desfilar en direcció de les aules, tothom desapareix, uns a les diferents cafeteries, altres treuen el seu medi de locomoció (cotxe) del damunt de les voreres, i la resta caminant vorera enllà parlant de tot i de res.

Faré aquest camí quasi cada dia, buscaré la mirada del món per fer un cafè en l´infern de la societat.

martes, 11 de septiembre de 2012

domingo, 9 de septiembre de 2012

Tenir relacions

Això és una pregunta, o una afirmació? en cas de tenir-les en què és refereixen? La veritat què pot ser una mica complicat de dir, n´ha matisos, tants, com possibilitats de tenir-les.

En què estic pensant? I tu que llegeixes això en quines relacions penses? Jo penso en totes les què estic tenint actualment, les laborals, les comercials, les socials, les personals, les familiars,  les ètiques, les morals, les d´amistat, les sexuals i d´altres.

Les laborals ja son escasses, encara que si què existeixen col·laboracions esporàdiques, en un sector que m´atrau i m´omple de joia.

Les comercials, aquestes son quasi diàriament, qui més qui menys compra i fa de tan en tant alguna venta.

Les socials, és potser les més comunes de totes, sense adonar-nos i sols en el fet de parlar en el veïnat o en els coneguts què ens trobem per el carrer ja fem una mena de relació.

Les personals, aquesta si què té una certa importància per un mateix, és aquell diàleg personal què és produeix dintre en el nostre cervell, alguns cops en veu alta.

Les familiars, son aquelles què et fan trontollar, les què et fan què et sorprenguis, les què et fan plorar i riure, les què et donen força per continuar, les què fan què et sentis estimat i recolzat, i perquè no, et fan sentir-te explotat d´alguna manera.

Les ètiques, son difícils potser de definir, cada persona té el seu propi vàrem... res a dir.

Les morals, igual què l´anterior, jo tinc la meva, què potser no coincideix amb la teva.

Les d´amistat, aquesta potser és clau, tenir amics és difícil, algunes persones creuen què tenen amics perquè tothom fa el què ells pensen i creuen què controlen quelcom del pròxim, si no és així ja no ets del cercle dels estimats.

D´altres, relacions diverses què tan poden ser a traves d´emeil, de xat, o de qualsevol medi virtual, què tan de moda esta fa uns quants anys, aquesta manera de tenir relacions, empobreix d´alguna manera en la comunicació entre les persones del entorn més proper, encara que personalment crec que pot ser enriquidor.

Les sexuals, aquestes son d´una temàtica què probablement tu i jo no ens posarem d´acord, afirmo i estic quasi segur què la nostra parella no sap de les nostres inquietuds i maneres de poder viure, sentir, i de gaudir, de la sexualitat.

No tenim valor per confessar, ho explicar en el moment oportú lo què pensem, tenim por de preguntar i d´esbrinar quelcom és vol viure una relació de parella tancada o potser oberta.

Les amistats més properes ho llunyanes treuen profit d´algunes d´aquestes  faltes de comunicació i silencis, tot serà inclòs dintre de la monotonia i costum pre establerta.

Així dons, jo tinc relacions en el món, i si no en tinc més, serà per què tu no voldràs.

Pd.: sense ànim de escandalitzar a ningú