sábado, 23 de mayo de 2009

Ballada de gegants

Diuen que ja menjars que per par de vespre no senten gaire be, si més no, volen temps per que siguin païts, jo soc dels que pensen que son raons de la vora del foc.

Una paella d´arròs també és saludable per esmorzar i més si tens que fer un cert esforç físic, ep !!! no vull dir pas que desprès d´un àpat així és tingui que agafar la bicicleta i fer el turmalet.

Dons bé ... ahir al vespre desprès d´una trobada amb gent i d´un sopanet prou galdós i celebrat (la taula estava a gust de cada comensal) va ser el moment de passejar per els carrers de la ciutat per que tot anés tirant avall (o amunt, segons el cas) vam fer cap a la plaça del blat, i sorpresa, els gegants estaven al carrer i al mig de la plaça.

- Ei !! que foten aquestos? Van de farra?
- No home, que estem entrenant per la festa major
Os3 aquesta si que és bona, els entrenen com els esportistes no sigui cas que agafin alguna pajara (baixada emotiva ... lo de pajara ja u explicaré un altra dia)
- No home, no son ells els que entrenen som nosaltres
- Ja deia jo que no lligava pas gaire la cosa, i u feu sense musica?
- És que les hores que son u fem cantorrejant la melodia per no molestar al veinat.
- De la parella de gegantons jo vaig anar al convit de casament
- Això va ser l´any cinquanta i u, cony ... tens uns quants anys dons
- Cony de jovent, jo no amb sento pas tan gran, si ... els tinc però no els noto encara. I diguem? Com és diuen?
- Apa ... ens prens el pel, prou que u saps, i segur que també els és portat.
Aquesta jovent me estava arremangant la camisa i la veritat no he tingut mai la temptació de provar que és portar per un moment aquelles coses tan festives.
- Dons no, deu de ser feixuc
- Vols provar de portar la negreta, la muller del Rovafaves?
- Quin pes te?
- Seixantè quilos
- Ummm ... no se ... no se
- Vinga què no sigui dit.
- Dons que sigui .. ara això si, estigueu al cas no faci una trestada.
Arremango les faldilles i vaig seguir les indicacions, i quant ja estava al lloc amb van donar el crit d´amunt ... ella sola va aixecar el seu cos i la meva espatlla va notar la tremolor, estava ja dret i com un nen petit i titubejant vaig fer les primeres passes.
- Veus !!! com no es tan complicat, ... no perdis l´ocasió camina una mica e intenta fer-la ballar
Volia ser respectuós, no fos cas que tinguéssim un accident i un altra cop al vaig deixar amb repòs, al sortir de sota les faldilles va sorgir un altre repte.
- Va animat, aixeca la geganta.
- Què diusss, te molta volada i es molt més alta.
- Si sols pesa seixantè quilos de res.
- I dius de res? Ost3 deus d´estar molt bregat.
- Tot és practica, això si, la balançada és nota una mica més i tens que tenir cura de no deixar-te sorprenda.
- Expliquem i guiem
Un altra cop amb trobo sota les faldilles amb les espatlles recolzades, les mants agafades als travessés a l´altura recomanada, les cames estaven flexionades i poc a poc vaig tibar, i ella va anant agafant la vida que li dona el portador.
- Ei !! ... no tinc seguretat
- Bellugat, no estiguis estàtic, ja veuràs com és més simple de dur.
Poques passes vàrem fer, no estava a gust, era massa geganta per mi i tenia temor de poder-la molestar.

Els seus balladors han tingut un gest de confiança en confiar-me els petits secrets del món gegantí.
Desprès d´un a reveure els vaig deixar ballant sense la musica, i si se sentia la murmuració de les cantúries d´una velada coneguda.


Retrobada de nou

Desprès d´un temps sense sapigue res de tu, he tingut la grata sorpresa de tornar-te a veure i a tenir-te a prop de mi, no saps prou bé l´alegria què he sentit, el cor amb va donar un salt i una escalfor especial per mi va inundar la meva cara, els ulls per un moment és van posar tèrbols i una lleugera llagrimeta va voler fer acte de presencia.

Se prou què tens experiències viscudes i que has tingut vivències harmonioses i què és gaudit de moments encisadors, no ... no et vull retreure pas res, ni tampoc et faré preguntes, ni tampoc t´amagaré en obscurs racons de sedes i perfums, voldria per tu un mont d´alegries i festes.

Deixem ... que t´estimi, i et llueixi com cal.

lunes, 4 de mayo de 2009

Recuperació

Com molts diumenges per el mati faig una recerca de coses impossibles, m´agrada donar toms i parlar amb la gent que exposen lo que creuen que pot ser d´interès per altres persones, la vista te que estar atenta a un munt d´informació que en pocs metres cuadrats confonen els sentit de la memòria de tan batibull de colors i formes.

No soc col·leccionista de res i si adquireixo algunes coses que em motiven, com poden ser els botons de nacre i de banya, les labors de punt de coixí i de ganxet, les culleres i forquilles d´alpaca son un tema apassionant.

Allí a terra al damunt d´una manta i al costat d´altres objectes estava ella, de moment no semblava real i creia que és tractava d´una visió, li vaig demanar permís per poder-la tocar, quan la tenia a la mà vaig fer un munt de preguntes, algunes d´elles no tenien res a veure amb l´objecte, poc li va faltar perquè no li fes recitar la table del tres amb ritme de salsa.

Ja sabia les pretensions del mercader, sols faltava ajusta el preu, i entre paraules i exclamacions el lloc és va omplir de possibles clients i badocs.

Era massa maca per deixar-la una altra cop a terra sense donar-li l´oportunitat de poder sentir rialles i viatjar a altres llocs més alegres i distrets, el seu pes feia que no estires gaire més la corda, ell sols repetia
... Tú sabes que es, ella te ha elegido a ti ...

Unes hores desprès va arribar la tasca de recuperar-la perquè tingues la seva merescuda esplendor.



Braçalet d´argent amb tècnica de filigrana de procedència desconeguda.

viernes, 1 de mayo de 2009

U de maig

Deu de fer molt de temps que la part obrera celebra d´alguna manera el dia del treball, se prou be que se han fet, és fan i és faran manifestacions culturals, festives i reivindicatives de tota mena, per tal d´agrupar d´alguna manera a persones que siguin properes (o no) a determinats moviments.


Fa aproximadament uns deu anys vaig assistir a un esmorzar de germanor a la presa de Riba - Roja d´Ebre per tal de recaptar fons per la festivitat de Santa Àgata, tan si el dia acompanya com si no, sempre és un plaer per l´ambient que si genera.



Avui, desprès de tan de temps, un altre cop he pogut gaudir de la festa de la Clotxa, saludant a moltes persones conegudes, desprès, de aquest esmorzar a vingut el concurs de paelles d´arròs, això ja son paraules majors, d´olors, textures, colors i sabors, per definir-lo, és te que estar present, participar i fer olor a fum.


Un u de maig, sense política, i molta germanor, famílies unides i cridòria d´infants corrent i jugant.