domingo, 28 de octubre de 2007

Glamour

Si és para orella, o sigui, s´escolta la conversa que porten les persones en un entorn distes (diguem de bon rotllo) i sorgeixen paraules i frases fetes que tenen molta gràcia o podrien tenir-les si no fos el mal ús que sent fa, al voler donar-li el sentit que no tenen.

És cert que tothom, te, tindrà o ha tingut glamour, i si la cosa ja esta de capa caiguda estan els estilistes que et poden donar un cop de ma per continuar estan més o menys al dia, i tenir aquest encant sensual que fascina, Bé, aquesta és la definició de la paraula en qüestió

Encant : Poder d'encantament. Allò que produeix l'encantament

Sensual: Relatiu o pertanyent als gusts i plaers dels sentits, especialment dels sexuals. Afectat als plaers dels sentits, especialment al plaer carnal.

Fascina: Captivar irresistiblement algú amb la mirada, amb algun atractiu poderós, amb el propi prestigi.

Ja fa dies que estic buscant aquesta definició en un entorn mol pròxim i no he trobat traça de res de tot això, sols sospites de que la mona no és pot posar sedes ni avaloris, ja que no fascina, ni t´encant, ni és sensual.

Eeiii ... jo tampoc, però no faig esforços per competir en res.

miércoles, 17 de octubre de 2007

Carta a la Rosa

Rosa, saps prou bé el meu tarannà, saps el respecte i empatia que tinc a les persones, saps que la meva llibertat es fer sense molestar a ningú, (així u intento) pot semblar que estigui fora de lloc o que no toqui, però cada cosa que faig o gaudeixo forma par d´aquesta que tan costa de trobar (llibertat i pau)

Sabies (sabíeu o tindríeu que sapiguer) que tot és efímer i tot passa, sols és qüestió de tenir paciència i observar cada moment, així que el moment de portar cabell llarg i barba tenia ja el temps assolit, i cada cosa al seu temps, i temps per cada cosa.

No ... no has ferit res, ni tampoc a sigut motiu de tristor i si de sorpresa, se prou be que ets una persona sensible i afectuosa, creume, son virtuts positives per poder-les ensenyar-les al teu nadó Pau.

Les decisions no pensades ni mesurades son per posar en quarantena, si algun cop puc fer el ridícul t´agrairia que sense tenir aquest respecte que dius, fes-me que reaccioni a temps.

Gràcies Rosa, jo també ús estimo.

jueves, 11 de octubre de 2007

Ja fa dies que li dono voltes al tema de les nominacions per els blocs, la veritat és que fa molta gràcia llegir que estàs nomenat per fer una tasca, resoldre, explicar o simplement proposar-te per un premi, aquest fictici clar, ... és tracta de un Nobel blocaire ... la sorpresa per mi és per el motiu elegit. (encara que sigui una persona que crec una mica curtida, els colors a la cara han sorgit)

Dons bé, en el món blocaire conec i reconec a moltes persones, encara que elles no sàpiguen res de mi, ni saben de la meva existència, son persones en tots els àmbits professionals que aporten el seu punt de vista en la temàtica que solen escriure i opinar, opinions que alguns cops no estic del tot convençut, però reconec el valor que tenen al fer-se publiques.

Ara tindria que explicar les bases del joc i anomenar a set blocaires per no trencar la cadena, i aquí en aquest moment sí que puc dir que no puc, la raó és que no tinc suficient amistat, confiança ni tracte per demanar que continuïn aquesta cadena.

Joana, i , a tots els visitants del meu bloc, ja em disculparan

Gràcies

domingo, 7 de octubre de 2007

Amb o sense


No és qüestió de modes ni de seguir certes corrents urbanes trivials, per tenir una o altre comportament en el vestir i en el pensar.

Crec en la llibertat de la persona i en la puresa de les seves decisions mentre respecti tot el seu entorn, en aquestes definicions no estic pas disculpar-me o voler fer entendre la meva manera de ser i d´actuar.

Ja fa anys vaig decidir deixar-me la barba més o menys retallada, i el cabell llarg, tan llarg que és podia fer una cua e inclòs una trena, posava tot l´interès per tenir una qualitat acceptable.

El perquè de tot això no o sabria explicar, va ser en uns moments convulsos i una mica desorientats, (crec que tothom t´algun episodi més o menys marcats) i no valia cridar i plorar, però si protestar d´una manera u altra amb un comportament inusual en mi.

Ja fa dies que tinc al cap i desprès de quasi una dècada a tornar a uns orígens d´estètica quasi no recordats per mi, pensareu que ja tinc les possibles manies, ferides, decepcions i llunes guarides, ... dons no ... sempre queda un petit record de tot lo que ha fet patir una il·lusió de vida.

Dons bé ... em miro al mirall i quasi no em reconec ... em sento estrany, però continuo pensant igual, així que el pel no te res que veure de ser o no ser d´una forma o una altra

sábado, 6 de octubre de 2007

Continuem:


Ja estic a casa i és qüestió d´anar per feina així que començo per el tríptic d´instruccions per poder muntar la maquineta, la veritat quasi no reconec res i em temo que tindré petits entrebancs.

Per fi faig el muntatge, i ara és el moment de posar la tapa de la cisterna i posar el boto, fàcil no? ... dons no ... vuit vegades he tingut que treure la tapa i buit vegades retallant el tub per ajustar l´alçada, amb el perill que esgarréssim la maquinaria (ara comprenc les recomanacions de la dependenta) i tingues que comprar un altra.

Bé ... ja esta, encara que he tingut que fer un pedaç per poder amagar una part del forat de la tapa, no queda malament però és un pedaç.

He contat el temps que he tardat en fer l´arreglo i han sigut tres hores i mitja, crec que ha sigut massa temps i el costs monetari s´ha disparat, i la economia de moltes famílies és ressentirien si tinguessin que llogar per fer un no res.

Protesto per les dificultats que posen les cases comercials amb voler tenir models propis que poden dificultar d´adaptació en altres sistemes i de procedències diverses.

Ah ... !! i els plaers? Un d´ells és estar assegut a la tassa llegint lo que sigui, de segur que a més d´un/a és poden sentir com sobirans del reialme en un tron sense coixins.

Per cert ... i que consti que em bé de pas ... passaré a saludar a la dependenta per explicar-li els entrebancs .

viernes, 5 de octubre de 2007

N´ha tants plaers que seria una quimera poder definir-los tots, i més poder fer una ressenya acurada de tots ells.

A casa existeix un lloc entranyable, un lloc que tinc que passar per ell unes quantes vegades al dia, que consti qui i tinc cura d´ell i li faig els seus preventius per poder-ne fer un bon us.

Dons aquest mati aquest lloc a tingut una revolta s´ha negat a funcionar correctament, no passa pas res, els cubells serveixen per moltes coses (faré un llistat d´elles) i et treuen de compromisos inesperats.

La tassa es un model de Roca, res d´estrany, fabricació de la nostre terra, així que ha desmuntar toca, i amb el model a la mà a comprar el conjunt de la boia.

Presento el model al ferreter i em diu,
- Joan ja i som !!
- Que passa que no en tens
- Si que en tinc, el cas es que no t´aniran bé, les sortides tenen un diàmetre més petit.

Ost3 ... estava convençut que tot això dels estris de bany eren standard, que estaven dintre d´unes normes preestablertes.
- Dons, que em proposes per sortir del pas?
- El que te la concessió del Roca es el magrinya, segur que ell et podrà servir.
- Bé, gràcies ... a reveure

Avui que estava inspirat i en ganes de fer feina, dons ja en tenia, bé, sols eren les nou del mati i això prometia,

Li presento el modelet (a la dependenta del magrinya) i amb diu,


- Ara no en tinc, tindrà que esperar a que arribin
- No poden tardar veritat? era per esperar-me aquí i no tenir que fer un altre viatge
- Ui ... dons potser un parell de setmanes

Ja beig que no ens entenem i tindré que fer més preguntes per poder esbrinar si tenen altres recursos.
Per casualitat no tenen una tassa amb cisterna completa? (la idea era d´aprofitar el recurs)
- Sí ... però el cas és que venen sense el mecanisme

Ost3 ... tinc la sensació de fer el ridícul o de no explicar-me prou bé
- Comprenc ... i escolti, per casualitat no tindria alguna cosa similar per poder substituir aquest? (pel meu cap ja passava el cubell o una manega de goma per sortir del pas)
- Sí ... però no és de la casa Roca i potser vostè no sigui capaç de muntar-lo adequadament, ja sap que és te que tenir certes habilitats per poder fer algunes feines

Amb miro les mans, amb toco la cara i veig un mirall en un expositor que tenen, de pet cap a ell, amb miro la cara de front i de perfil, torno al costat de la Senyora i li pregunto si tinc que tenir alguna certificació d´estudis.
- No és posi així ... que jo no el vull ofendre, sols li faig una reflexió

Ara sí ... amb surt el somriure, li miro als ulls de fit a fit, faig anar el cap de un costat a un altra sense deixar de somriure, i estat temptat de donar-li un parell de petons a cada galta.
- Per favor, voldria si us plau, ensenyar-me aquest altre model?
- Sí
- Gràcies

No ha tardat ni un minut, i jo amb el somriure als llavis
- L´ensenyo
- Mol bé
Desprès de les explicacions de rigor, li demano que em faci l´albara que ja em fa la peça, que crec que no tindré problemes
- És una mica car ... eh !!

Cony de dona, ni que tingues que comprar un patatif
- I de quina quantitat estem parlant?
- Dons miri, amb l´IVA inclòs vint-i-un amb seixanta euros
- Dons esta bé ... no?

Pago i surto al carrer, i estava convençut que tot això no podia quedar d´aquesta manera, tenia que fer o dir alguna cosa per quedar-me tranquil, torno a entrar i li pregunto.

Si tinc problemes o dubtes, vindria a casa a donar-me un cop de ma? ... Ha posat cara de circumstanciés.

Ei ... no tinc temps d´explicar més

jueves, 4 de octubre de 2007

El ser, o no ser, i el voler jugar a dos bandes

Jo no diré que estic de tornada, ni tampoc que soc un ignorant de les realitats globals o de les més domestiques, vull dir que soc conscient de les formes i fondos de moltes coses, siguin allunyades en el temps o del dia a dia.

No és casual que moltes persones s´exaltin i facin signes d`esgarrifança amb acompanyament de paraules més o menys mal sonant cada cop que en una conversa sorgeixen paraules com mussolini, hitler, franco, totalitarisme, dictadura, repressió. ... És una de les tantes formes que és tenen per poder distreure o fer veure que son progres i modernes.

Fingir costa mol i sempre sorgeix el llautó per mol que polim i brunyim els detalls, el tracte continuat i la quasi falta de tolerància fan evidents que son facistoides fora de lloc e intentant subtilment posar les seves virtuts. (l´ultima definició amb somriure)

Unes de tantes paraules que últimament escolto son: Però que diu aquest, qui és creu que és; Pots contar qui deu de ser, res, poca roba. (la ultima frase és refereix a una altre persona i dona)

És clar que encara ja l´ignorància de que “ por mucho que se vista de seda mona se queda “

Ei !!! me encanta torejar i no soc pas torero, i, se que tinc moltes mancances i soc tolerant