miércoles, 17 de octubre de 2007

Carta a la Rosa

Rosa, saps prou bé el meu tarannà, saps el respecte i empatia que tinc a les persones, saps que la meva llibertat es fer sense molestar a ningú, (així u intento) pot semblar que estigui fora de lloc o que no toqui, però cada cosa que faig o gaudeixo forma par d´aquesta que tan costa de trobar (llibertat i pau)

Sabies (sabíeu o tindríeu que sapiguer) que tot és efímer i tot passa, sols és qüestió de tenir paciència i observar cada moment, així que el moment de portar cabell llarg i barba tenia ja el temps assolit, i cada cosa al seu temps, i temps per cada cosa.

No ... no has ferit res, ni tampoc a sigut motiu de tristor i si de sorpresa, se prou be que ets una persona sensible i afectuosa, creume, son virtuts positives per poder-les ensenyar-les al teu nadó Pau.

Les decisions no pensades ni mesurades son per posar en quarantena, si algun cop puc fer el ridícul t´agrairia que sense tenir aquest respecte que dius, fes-me que reaccioni a temps.

Gràcies Rosa, jo també ús estimo.

1 comentario:

Francesc Puigcarbó dijo...

Pensava t'havies tallat una altra cosa. El cabell curt és molt pràctic i cuitar la barba porta feina.