sábado, 10 de agosto de 2013

Habeo ego ... ergo sum

Molt sovint he parlat de pors i fantasmes què estan sota del meu llit, és de suposar què tothom en té de monstres amagats en algun racó del seu ser o dintre d´algun moble.
 
Pot-ser vergonyós el volgué dissimular trets evidents de la personalitat, per no sentir-se d´alguna manera exclòs de la societat, sempre n´ha aquella oració ja feta per voler dissimular el quelcom, “les persones canvien amb el temps” podríem dir què és una excusa per donar una segona ho tercera oportunitat.
 
Sempre és el mateix, amb el temps aprenem a dissimular més malament, i com el vi, anem agafant cos,  “va tenir i retindré per la vellesa”  aquesta frase feta fa referencia a la mala fe no gaire dissimulada.
 
Així dons, podríem dir què dintre de la societat existeixen tres grans grups, i cada un d’ells una infinitat d´opcions per acabar d´enredar la troca entre monstres i fantasmes:
 
Dones
Homes
Persones
I ara toca l´observació dintre i fora de casa, fent una critica per cercar una veritat latent i mal dissimulada, recordem. “va tenir i retindré per la vellesa”
I jo en quin grup pertany? Dons intento ser persona cada dia, alguns dies no assoleixo, o no em deixen fer-ho alguna dona o home.
Dones!! Homes!! feu el possible per complir com a Persones. Gràcies