lunes, 31 de diciembre de 2007

Per nasos

És quasi una obligació, demà començo una altra historia, ... ... com cada any i desprès de fer o intentar fer balanç i reflexions em proposo a corregir coses (he volgut fer tot això que sempre és diu i que si posa una mica de voluntat per portar a terme, i com sempre, serà que no, o quasi que no) o costums que sempre molesten als demés i aquestos molt o no subtilment, et recomanen, clar que ells potser també tenen les seves dèries i maneres de veure les coses i fer-les.

I mira per on, que els que més és tindrien que molestar no diuen pas res, i és que ja fa temps que tinc pendents trobades, converses, sopanets, abrasades i petons, entre altres coses que sempre és prometen i no s´arriba.

Els millors desitjós per aquest ja començat any Solar (encara vaig a l´antiga i amb els solsticis) son per la pau de la gent, que els humans no és matin, i les nacions oprimides fossin ja lliures de triar el seu destí, i de una vegada ja per sempre, les malalties poguessin ser tractades i vençudes a reu del món.

I per mi demano una mica més de seny, paciència, tolerància i comprensió.

Abraçades i petons per tothom

miércoles, 26 de diciembre de 2007

Festes i regals

Les festes estan quasi passades, la majoria de regals ja estan fets, el Tió i Santa Claus (aquest és un intrús) en sigut els responsables de repartir felicitat, (moments d´excitació i decepció) te que ser pels nassos així, si no et sentiràs quasi, fora de lloc.

Ningú esta conten, o voldrien una altra cosa, les mirades moltes vegades descobreixen i confessen els desitjós, intencions i potser i tot els plaers que esperaven d´una part dels presents.

Encara és tenen oportunitats per festejar, agradar, interessar, mimar, en definitiva donar una sorpresa (un cop d´efecta) al personal o a una persona determinada, i tot això sols serveixi com gest esculpatori i de penitencia per l´any que ja esta quasi acabat.

La ultima moda és fer regals amb el títol del amic invisible, això si que és un compromís si és vol fer be, la majoria de les vegades s´acaba fen presents de mal gust, donant la pista que és tenen enemics amb pell de xai plens de bondat. (pot ser preocupant per la falta de sinceritat)

Ara sols ens queda el Cap d´Any, amb tot el ritual i posada en escena que comporta aquesta nit. I per fi, els Reis, festivitat per els més menuts, que esta plens d´il·lusions i encant, aquí si que és tot un festival, els patges, les carrosses, la llum, la musica, els caramels i els tres Senyors amb corones Reials d´uns reialmes d´horient, que si no fessin tanta comèdia, fins i tot jo seria creient de la saviesa d´aquesta gent.

Bé ... el millor regal que he tingut fins el moment, a sigut un somriure i un peto.

lunes, 24 de diciembre de 2007

Hoy será noche Buena y mañana Navidad

El solstici d´hivern va ser el dia vint-i-un, el dia era el més curd i la nit més llarga, fa referència a la durada de les hores de llum i de foscor, la tradició festiva se remunta a la prehistòria i cada poble amb la seva cultura i creences han fet els muntatges rituals per celebrar l´entrada a un nou cicle de la vida. (any solar)

Els Celtes, aquestes festes li deien Yule i feien sacrificis l´honor de Frey, deu d´Amor i de la Fertilitat.

Els Romans tenien una setmana de disbauxa en excessos de menjar i veure, i tot en honor a Saturn.

Com bons comerciants i mestres en marketing, els cristians (l´Iglesia, que els altres sols eren el remat) de l´edat mitjana, van relaciona, mesclar, similar i fer dogma de fe la forma que avui tenim com festes de precepte.

Dons bé, prefereixo pocs Nadals (de moment en porto cinquanta nou) i moltes nits bones, que d´aquestes poden ser molt més sovint.

Que tingueu unes bones vacances d´hivern, un pròsper 2008, i estimeu-se força i sovint ... que això no fa mal.

sábado, 15 de diciembre de 2007

Fa fred

Avui fa fred, a sigut un dia mig núvol amb un aire d´aquells suaus i que es fan sentir, però dos dies enrere, la cosa va ser diferent, si que la nit deixava sentir la fredor, però a ple dia la tempera era suau i més si se estava arrecerat i al sol.

M´agrada sentir la carícia del sol d´hivern, m´agrada estar una bona estona amb els ulls tancats pensant, o fent volar l´imaginació de moments passats, presents o potser i tot de futurs irreals.

Amb venia de gust veurem una cervesa a temperatura ambient, sense preses, poc a poc, paladejant cada glop per recordar olors, sons, colors, situacions i realitats de terres llunyanes.

Aquesta cervesa prou valia un ritual i esforç, amb una copa sense peu (el vaig tallar per no deixar-la en cap lloc, sempre a la ma, per no perdre-la ... la copa clar) i amb una Krakonos (pivo) i quasi tremolós, vaig començar a intuir la mirada del gegant benefactor i seriós, t´un monument a la plaça de Trutnov, és una ciutat de contrastes molt forts, amb un clima continental de fortes nevades i freds una mica extrems, però és càlida i amable amb la gent forastera.

De nou he tornat a saludar a persones que feia cinc anys que no veia, persones que tenen inquietuds i saben prou bé de la nostre cultura, persones que han tingut a bé fer un intercanvi de la seva beguda nacional.

Poc a poc, sense adonar-me i sent acariciat per Helios, Hipnos pare de Morfeu va fer que viatges molt més lluny de la realitat del moment, una suau veu d´infant amb va portar un altre cop al món dels mortals.

Això de prendre el sol arrecerat a l´hivern podria ser perillós, ... oi?

lunes, 3 de diciembre de 2007

Una de poc seny (i IV)

Sortint de la tenda miro on esta el cotxe oficial i no el se veure, el Mosso em diu, vine que és aquest, (era un vehicle de un color determinat i ves a sapigue si la matricula li corresponia, era un ZETA) el seu company estava al volant i amb el motor en marxa, obro la porta per entrar i trobo el seien quasi ocupat de trastos que de vent segur son per complir la seva tasca, poc espai tenia, però estava assegut i la garrafa al mig dels peus.

És evident que no estic acostumat d´anar de passatger i menys al darrera, va ser com una premonició de control, vaig obrir un altra cop la porta per tornar-la a tancar, i sí, no estava trucada, feia la seva funció, desprès d´això, la pregunta innocent de rigor,
- que no te cinturons aquest vehicle?
- Crec que sí, busca be
- Ah ... sí ... és veritat, ja el tinc
No fos que poses la pota una mica més i el mateix conductor i Mosso tingues problemes per que jo no complís les ordenances dintre de un cotxe oficial, i tots tres de groc llampant dintre d´un compartiment de xapa amb rodes a la recerca d´un punt de partida

El trajecte que era curt a peu és va fer una mica més llarg, fins arribar al lloc que el tenia mal aparcat, ara ja era qüestió de posar els cinc litres de gas-oil dintre el dipòsit, va costar una mica, amb feia falta un embut, (ja faré un estri per si de cas) tot i així és va assolir la tasca.

La posta en marxa va ser una mica dificultosa, el tubs i la bomba estaven buits i plens d´aire, per fi arrancava el motor desprès d´unes estossegades de rigor.

Tinc que agrair a aquest parell de Mossos i potser i tot al col·lectiu, estaven a tens a qualsevol possible problema que pogués sorgir, donant una ajuda molt professional, ara sí que puc dir que ja som una nació.

Torno a mirar la llum, torno a omplir els pulmons d´aire un altre cop, el deixo anar poc a poc, poso la marxa i suaument arrenco, al passar per l´entrador del pont del diable estava un cotxe fent l´aturada de rigor per entrar al carril ... el miro de reüll i penso que ja han acabat la festa .... i jo l´aventura.

domingo, 2 de diciembre de 2007

Una de poc seny (III)

Aquest tram sembla més una autovia que una carretera, no te res a veure l´antic traçat i totes les entrades estan fetes amb generositat i adients indicacions, estic ja trepitjant la graveta de l´illeta de la sortida del aparcament (antiga carretera) del pont del diable o de les ferreras, (l´aqüeducte) al fons al costat de la porta del recinte esta un vehicle aturat amb les llums del interior enceses, i en la distancia s´intueix moviment de gent, no i puc fer res, un somriure als llavis acompanyat de un suau moviment del cap i per dintre meu penso, mira, uns que estan de festa.

No perdo el pas, més aviat l´incremento per intentar fer el camí en menys temps, el curt tros que falta, intento endevinar quin model de vehicle esta a punt de superar-me per el soroll dels seu pneumàtics, res ni un, en això soc negat.

Obro la porta i saludo al Sr. que atent la botiga,

- Hola, bona nit
te una rialla simpàtica als llavis
- Bona nit
- Mira, he quedat aturat i crec que és qüestió de no tenir gas-oil
continua amb la rialleta, suposo que la meva cara era tot un poema i ell això de gent sense suc deu de ser com una historia que li distreu de la monotonia de servir i cobrar.
- Sol passar, aquests trastos donen sorpreses ... estàs molt lluny ...
- No, just de l´entrada del vial de l´autopista .. uns sis-cents metres
estava pagant i fen-la petar quant de reüll veig una armilla de color groc que és dirigia a la porta de la tenda, i sento una veu que pregunta ... de qui és el nisen que esta a la cuneta ... cony, de qui tenia que ser, si sols érem el botiguer i jo.

Em giro, i amb trobo a un Mosso tot equipat i plantat, tinc que reconèixer que feia cara de pocs amics, aixeco una mica els braços i li dic,
- es el meu, ja veu, aquesta ferralla no ha tingut a bé senyalar que anava curt de suc, i he quedat aturat, sento las molèsties que puc ocasionar.
- Res home, no et preocupis, esta tot molt ben senyalitzat i fora de la via, no fa nosa
Miro al carrer i no veig cap cotxe oficial
- Deu de fer molta estona que esta aturat, oi?
- Dons, no gaire, el temps just de venir d´allí a peu
- El motor esta més aviat fred
- No m´estranya, no ha tingut pas massa temps per posar-se a regim, acabo de sortir de l´escola d´Art i Diseny
Es difícil a cop d´ull o per el tacte de les mans sapigue la temperatura d´un vehicle i el temps que pot estar parat si no és te tecnologia i estris adequats, l´explicació donada el deix convençut, i per la meva part estic segur que ha sigut regirat buscant o comprovant la personalitat del conductor del mateix.
- Si ja esta, el portarem i el posarem en marxa
- No és preocupin ja aniré fent, no voldria distreure les seves obligacions
Com que varen insistir un altre cop, dons jo a creure, encara que la caminada de tornada també en ves fet il·lusió.


Continuarà

Una de poc seny (II)

El poc impuls que ja portava el vaig aprofitar per poder-lo posar-lo fora del arcen, posant dues rodes dintre de la cuneta, (en aquell lloc és una mica fonda) tot ell va quedar molt inclinat i amb una posició una mica compromesa i ridícula.

No calia aturar el motor, ell sol, ja avia desistit de tot esforç, ... bé ... podríem dir que estava segur i fora dels perill que comporta estar aparcat en una via on la velocitat dels demés és alta, i la sensació del soroll de les rodes amb el ferm és espectacular, a tot això tinc que dir que ja era fosc i negre nit, sols la llum ambient dels fars donaven una perspectiva amb ombres pròpies de un món no gaire real.

Van passar pocs, pocs minuts, els suficients per omplir varies vegades els pulmons d´aire per poder pensar amb calma que calia fer (o tenia clar, anar a buscar combustible) i com fer-lo, sense exposar-se a perills innecessaris.

A la butxaca de la porta esquerra tinc uns petits recursos, diguem que son per ocasions de compromís, dons res, sols funcionava els diners, una caixa de llumins, mocadors i paper higiènic, la resta tot caducat.

Amb calma em poso l´armilla per ser vist, i espero el moment oportú per obrir la porta i sortir per posar l´obligat triangle d´avaria, i ara si, amb una garrafa buida a la mà, començo a caminar en direcció a la llum, no era lluny sols uns cinc-cents metres.

La sensació no era violenta, ni de satisfacció, era diferent, sabia prou be que era tot un repte i quasi una aventura, cada cop anava tibant el pas, volia sentir com bategava el cor per l´esforç que estava fent.


Continuarà