viernes, 18 de julio de 2008

Ja disculpareu

De moment, fins que no tingui algunes idees clares tanco la paradadeta momentàniament.

a reveure

domingo, 13 de julio de 2008

Altafulla

Ahir per la tarda i poc abans de que esclates la tempesta vaig pogué fer les fotografies de les vitrines del concurs d´Altafulla de joieria d´avantguarda, va ser fer una feina a mitges i molt solitària, tot i reconèixer quasi el vuitanta per sent dels expositors no vaig poder saludar-los ni parlar amb ells.

Es evident que tothom sent una certa passió per el treball fet, encara que no reconegut en uns primes llocs d´una classificació, això no vol dir que no siguin importants les seves aportacions dintre de l´estètica i del art.

Primer classificat:
Sílvia Cueto Calvo / Alberto Gutiérrez Montero


Segon classificat:
Damià Mulet i Vanrell


Tercer classificat:
Walter Chen

És bonic observar com en el moment de recollir els estants ja un intercanvi d´adreces i com la conversa gira de quina manera és pot millorar tècniques de treball per resoldre problemes de construcció quasi impossibles, de quins metalls, materials o de quines gemes son les que podran estar de moda en anys propers.

Algunes de les joies son tan espectaculars que sols és poden lluir en determinades ocasions, com a mostrari aquestos models i autors de les seves joies.




sábado, 12 de julio de 2008

Altafulla 2008

Aquesta tarda he volgut veure amb tranquil·litat l´exposició d´Altafulla i ha primera hora ja estava al lloc a on és fa la festa i on estan exposades las peces de joiera, en total son uns quaranta expositors, alguns d´ells els conec personalment i d´altres a sigut la primera vegada que he tingut contacte amb la seva obra.

Algunes peses son subtils i no gaire escandaloses, passen desaparegudes, encara que tenen una forta tendència funcional i emocional, és difícil sapiguer quin motiu ha impulsat fer certes formes i quins sentiments i pors han provocat la decisió de plasmar amb metalls, reines i fibres tèxtils els objectes que podran envellir un cos humà.

De totes les exposades algunes tenen molta força, i permetin que les exposi, com a referen de poder absolut de la persona.



Representació d´un Òvol femeni, obra feta per Silvia Sanz


Pectoral de Flor de Lotus de la Marta Sánchez (Masaoms)

En hora bona a tots els participants per la labor feta.

El Sr. Alberto

Son molt interessants les trobades entre amics i coneguts, més, si alguns d´ells han estat fora mols anys i per les circumstancies que siguin en volgut retrobar-se amb els records de la seva infància, encara que això pugui comportar reaccions no gaire agradables per un entorn amb una mica de memòria històrica.

No és te que passar pagina sense més ni més, cal recordar per no caure en paranys de oblit constant, per no anar de víctima submisa, encara que hagin passat quasi quaranta anys.

Sempre he dit i defenso que un estri com és una taula és i serà un objecte sagrat i miraculós, en ella és pot fer i desfer de tot, inclòs néixer i morir, i no cal dir, el fet de fer tractats de pau i harmonia o bé posar els punts sobres les is.

Ara torna a estar de moda Catalunya, el català (idioma) i la seva idiosincràsia, sembla que ser nascut, residir i parlar la seva llengua és sinònim de ser més o menys com a bestiari depravat.

El Sr. Alberto, emigrante en los últimos años de la década de los cincuenta y de padres muy patrióticos para aquellos tiempos, ha vuelto para ver la evolución de la ciudad, (ja podran comprendre que la seva actitud no ha canviat i la prepotència continua sent un referent en ell) todo el mundo ha dejado que se explayara extensamente y ha entrado al saco, poniendo a prueba la paciencia de casi todos los asistentes, recuerdo todavía lo impertinente y poco sociable que era. (quina barra)

Se ha repasado la historia y la transición sin poner demasiado énfasis para no dañar al Sr. Alberto. Pero le tuve que hacer la pregunta imperfecta:

Señor, donde están los hombres con cojones, que en aquellos años me decían que no ladrara y que hablara en cristiano?.

Tu, que tuviste el alarde de ello, … los tienes ahora para decir en voz alta lo mismo delante de un colectivo emigrante?

Sr. Alberto por mucha Señoría y Juez que digan que es … continua siendo un emigrante en esta evolucionada ciudad.

Ara espero les represàlies del poder del país veí.

miércoles, 9 de julio de 2008

Li tindré que preguntar

No feia massa temps que no tenia cura de la cuina, no feia massa temps que no mirava per la finestra al rentar els plats (no tinc renta vaixelles) l´únic inconvenient es l´altura de la pica ja que amb provoca un cert malestar a l´esquena per tenir una mida massa baixa, però la visió per els vidres del finestral és mol gratificant i entretinguda, podria dir que invita a observar en una posició de privilegi.

Els vidres tindran uns quaranta i tants anys, i en ells, en estat reflectits els ulls de diferents persones que sense pretendre, han observar els canvis que durant el temps se han produït, els arbres han crescut, les podes en marcat l´hivern, els veïns s´han fet vells, els models de cotxes d´ells també han canviat i el trànsit rodat, a crescut amb tots els problemes que això comporta.

Absort en la visió del anar i venir del carrer, mentre tenia les mans xopes i ocupades en un fregall i un got, he sentit un soroll prou conegut, era el telèfon que cridava la meva atenció i aquest cop sabia prou bé que era una persona coneguda, ja que ell o ella disposava d´informació.

Diguem ?
- Hola Joan, soc la jennifer
Hola, ... com va tot
- Et trucava per dir-te que ja esta aprovada la teva substitució i que sols falta posar-se d´acord per les dades i terminis de tot plegat.
És necessari que sigui avui?
- No, ... quant acabis les teves vacances ja parlarem.
La conversa a continuat, parlant dels compromisos que caldria assolir i de possibles opcions per un futur.

Tot a durat uns cinc minuts, i al moment de penjar he notat una lleugeresa i a la vegada un pes, una escalfor a començat per els peus i ràpidament he sentit recorre per el meu cos una suo.

He tornat a agafar el got i el fregall, i mirant una altra cop el vidre he intentat reflectir-me en ell de nou, el temps a passat, i ell, a conservar les ombres, les mirades, els olors, els colors, las calors i freds, les rialles i els plors de gent gran i de nadons, segur que esta gastat i cansat de suportar carícies i visions.

Li tindré que preguntar.

martes, 1 de julio de 2008

Jo la tinc més grossa

Ja fa dies que per la TV i en concret la TV3 és fa esment de tenir cura dels accidents laborals, no podia ser d´una altra manera, calia donar referències amb imatges explicites per fer consciència als treballadors i empresaris, perquè adoptin les mesures oportunes per pervindré mals a les persones que fan la seva feina, és a dir, que els que treballin sigui la que sigui la seva tasca tinguin la màxima seguretat tan física, psicològica i saludable.

Aquest mati entre les deu i les onze un treballador de SOREA a tingut un accident mortal al topar-se la seva pala amb una conducció elèctrica soterrada.

La descarga a sigut brutal, i les consecuencies encara més, els seus propis companys de feina ni els sanitaris ni tampoc els metges (que han tardat lo seu) no en pogut reanimar-lo, a un quart de dues el jutge encera no estava present i el cos a la vorera tapat i els familiars presents.

Tinc moltes preguntes per fer i no crec que ningú les pugui contestar ja que ara les responsabilitats se les passaran com a pilotes en un dia de platja.

Senyors de la Generalitat : (governants i calenta cadires)
Perquè no fan les coses més fàcils i deixen de fer tan de merder polític discutint de qui la te més grossa?

Ajuntaments en general :
Perquè no posen al dia els planell de tot lo que tenen soterrat i enlairat?
Saben com tenen la xarxa del il·luminat pública i quins perill comporten el tenir descobertes les seves connexions?
Donen informació adicional cada cop que atorguen un permís d´obres?

Empresaris en general:
Tenen idea de com és te que fer la feina sense riscos?
Tenen aparells per localitzar conduccions perilloses com son el gas, l´electricitat i perquè no, l´aigua?

Polítics en general menys mirar-se el melic i feu els deures bé i amb qualitat