El Sr. Alberto

Son molt interessants les trobades entre amics i coneguts, més, si alguns d´ells han estat fora mols anys i per les circumstancies que siguin en volgut retrobar-se amb els records de la seva infància, encara que això pugui comportar reaccions no gaire agradables per un entorn amb una mica de memòria històrica.

No és te que passar pagina sense més ni més, cal recordar per no caure en paranys de oblit constant, per no anar de víctima submisa, encara que hagin passat quasi quaranta anys.

Sempre he dit i defenso que un estri com és una taula és i serà un objecte sagrat i miraculós, en ella és pot fer i desfer de tot, inclòs néixer i morir, i no cal dir, el fet de fer tractats de pau i harmonia o bé posar els punts sobres les is.

Ara torna a estar de moda Catalunya, el català (idioma) i la seva idiosincràsia, sembla que ser nascut, residir i parlar la seva llengua és sinònim de ser més o menys com a bestiari depravat.

El Sr. Alberto, emigrante en los últimos años de la década de los cincuenta y de padres muy patrióticos para aquellos tiempos, ha vuelto para ver la evolución de la ciudad, (ja podran comprendre que la seva actitud no ha canviat i la prepotència continua sent un referent en ell) todo el mundo ha dejado que se explayara extensamente y ha entrado al saco, poniendo a prueba la paciencia de casi todos los asistentes, recuerdo todavía lo impertinente y poco sociable que era. (quina barra)

Se ha repasado la historia y la transición sin poner demasiado énfasis para no dañar al Sr. Alberto. Pero le tuve que hacer la pregunta imperfecta:

Señor, donde están los hombres con cojones, que en aquellos años me decían que no ladrara y que hablara en cristiano?.

Tu, que tuviste el alarde de ello, … los tienes ahora para decir en voz alta lo mismo delante de un colectivo emigrante?

Sr. Alberto por mucha Señoría y Juez que digan que es … continua siendo un emigrante en esta evolucionada ciudad.

Ara espero les represàlies del poder del país veí.