lunes, 25 de febrero de 2013

Un bon encadenat per guardar una roda...


Al llarg del temps ens creiem que tot ho tenim sota control, què tot gira en el nostre entorn, què podem fer i desfer sense importar-nos pas massa dels esforços i les opinions dels nostres conciutadans, el glamur teixit artificialment  ens sembla poc i què és mol sòlid.

I la roda dons?  És la persona lligada a un passat, què sense ell no seriem res, per mol què és vulgui lluitar no canvia res, per això la feixuga cadena del record.

La maquina més o menys sofisticada a desaparegut, algú la farà servir al seu caprici sense importar-li quins lligams emocionals tenia, és més important posseir quelcom sense vergonya, què ser elegant i coherent.

Quin costs pot tenir tot plegat?

domingo, 17 de febrero de 2013

Quina barra tenen algunes persones

De tan en tan faig reflexions en veu alta, potser no son ajustades del tot a la realitat global, i poden molestar algunes persones, i ho pretenc a mitges, encara què algú sempre estarà en l´ignorància del seu entorn.

He opinat de la llibertat, dels esclaus moderns, de les relacions entre persones, de la violència dintre la mateixa família, de l´empatia, i, de moltes més coses que no venen al cas, però al fons de tota mena d´expressió romana una quimera i la realitat de poder entreveure una lacra què flagel·la a moltes famílies i com no, a la societat en si, aquesta malaltissa manera de fer, té per nom gelosia.

Quant aquesta és manifesta dona pas a l´enveja, veient monstres i ofenses allà ha on no existeix cap mena de mal, provocant greus ruptures violentes entre familiars directes, i, mentrestant s´ignora un esforç físic i monetari que durant el temps s´ha produït.

Mai és podrà recuperar la confiança perduda, tot i així la deute moral no te preu, i la l’econòmica ja és valorada.

Per serveis prestats durant set anys... son 35.000 Euros

jueves, 7 de febrero de 2013

La violència dintre de la família


Les histories sempre tenen un començament, les dictadures també el tenen, i no cal dir què la violència sigui aquesta psicològica o física també tenen el seu origen.
No potser tenir un estat emocional completament pla i uniforme, sempre n´ha un quelcom què pot espatllar un anhel desitjat per tenir una PAU i felicitat duradora.
La raó de la violència per les dues parts, la dictadura implantada en un moment determinat, sempre és donen per un abús irracional en moments d´ofuscació dintre d´una volguda ignorància, després d´això, la ruptura total de relacions socials i diplomàtiques.

Algú a volgut disfressar i matar l´empatia, algú a tingut mals pensaments d´odi i gelosia, algú volia implantar un estat de pànic i pors, algú a volgut extorsionar amb represàlies emocionals en un lloc no adien per aquestes practiques.

Així dons, soc i serè caòtic, dictador i violent, tan físicament com psicològicament, mentre ho cregui convenient, defensant el meu entorn.

Això si... els feixistes son els corruptors de voluntats.