jueves, 30 de agosto de 2007

És evident que ens falta informació, i que sense ella, molts cops fen les coses més malament que bé. (els homes principalment)

Ja fa anys que sento parlar del punt G, i si he preguntat a les persones que el tenen o que podrien sapigue la seva ubicació no sabien per on començar a donar-me raó del mateix, clar que potser no vaig fer la pregunta en la suficient habilitat o en el moment oportú, i possiblement feia vergonya parlar clarament de la qüestió.

A sigut una blocaire la que m´ha donat llum a tot això i amb detall per pogué trobar aquest punt tan interessant .... eps .... vull aclarir que sols a sigut amb informació i no pràcticament, i lo més important, sense preguntar-li.

jueves, 23 de agosto de 2007

És evident que en la vida quotidiana n´ha perills, sembla que tothom o quasi, esta convençut que tot esta controlat, inclòs els accidents de circulació, sempre son culpa d´altres circumstancies i no pròpies, i no cal dir res de les malalties, que a mi no amb poden passar. (és lo que creu la majoria)

Temors, recels, sospites, precaucions i desconfiances ..... quantes coses ens poden bloquejar quant tenim ignorància a coses desconegudes, o al revés, com més ignorant, més despreocupat, que aquí no passa pas res, que els problemes son de les autoritats per no estar a l´altura corresponent.

A la vora de la mar i si el temps acompanya és pot gaudir de moments memorables, però sense depreciar la barrera d´aquest altre reialme, quant i entres, encara que siguin uns pocs metres la cosa ja canvia.

A les aigües someres de les nostres platges esta plegat de vida (o tindria que ser així) dels peixos que jo conec alguns son inofensius, encara que poden donar algun que altre absurd si tens contacte ocasional amb ells, la llisa, la mabre, la boga, la daurada, el sard, el llobarro i alguns altres, dels que per mi fan una mica més de por, estan el talla-hams, la baca tremolosa, l´aranya, i diferents espècies de meduses, si estàs a prop d´un roqueral desprès d´un temporal et pots trobar amb alguna garota despistada, bé.....anècdotes de taurons grisos, tintoreres, delfins i sirenes també és contemplen com histories populars.

Dels seus habitants poca cosa sabem, i de les seves defenses encara menys, desprès de tot, nosaltres som els dominants, (o així ens o fan creure) i els que fem que l´entorn del veïnat i nostre estigui degradat, amb papers, bosses de plàstic, contenidors de PVC, filtres de burilles, compreses, profilàctics, bolquers, botelles de vidre senceres i trencades, excrements d´animals de companyia i nostres.

Això si.....com a primats intel·ligents no som perillosos i apartem el perill potencial fen tot un espectacle, pobre taurona.....pobre natura...pobres dels nostres descendents.

martes, 21 de agosto de 2007

Ha estat espiat, controlat, perseguit, retingut i finalment empresonat, els delictes que se l´imputen son els de pertorbar l´oci, el negoci i l´imatge de una platja de Tarragona. (El Miracle)

En aquests mateix lloc n´ha espectacles pirotècnics, degradació constant del seu entorn en construccions i aparcaments, cal recordar que n´ha un projecte especulatiu en fer un passeig marítim a la platja Llarga, (aquesta no és façana de la Ciutat) no importen les seves dunes, i si els beneficis que és podran obtenir

Clar, que uns son animals amb cultura, i la pobre víctima es un Tauró que tot i sent un animal, tenia llibertat d´anar i venir.

Perquè no respectem més la natura?

domingo, 19 de agosto de 2007

Ja podria fer balanç de les vacances, seria com tancar una etapa per començar una altra, seria com si estigues dolgut que això ja avés passat i no pogués tornar.

Quasi tothom ens movem per cicles i èpoques, que en alguns casos son o els volem fer cicles i d´obligada execució, ara que ve la tardor toca canviar l´armari, (o remourel per veure si encara ens agrada alguna cosa) i com a festes ens queden el pont de la diada i el de la pilarica, a més, Tot Sants també pot ser interessant, ja no per la festivitat i el possible pont, i si per la castanyada i els panellets, a més de la companyia de la família i amics.

Dons bé, no vull corre tan, que primer tinc que fer altres coses, algunes programades de fa molt de tems, altres aniran sorgint dia a dia, son i seran aquelles que per petites en si, ens fan agafar aquella lluïssor als ulls i que ens il·lusionen de tal manera que no recordem ni ens adonem que formem part de cicles dintre de la natura i dels humans. (comercials)

Les recomanacions que és fan per tots els medis, és un exponent clar dels cicles anyals i festius.

Apa ....... demà per la tarda tornaré a agafar un ritme que casi no recordo, però les vacances continuen dintre meu.

sábado, 18 de agosto de 2007

Aquest mati, i no era pas d´hora, he sentit el so de les campanes, he tingut que fer orella per saber que és lo que deien, el seu to i la cadència donaven la noticia de un dol, algú del veïnat i de la parròquia a mort.

Hores més tard he rebut la noticia de per qui tocaven, a partir d´aquest moment i com si jo estigues immers en una maquina infernal he anat retrocedint en el temps, he vist, o he recordat sons de veus, escenes, converses, olors i potser i tot textures d´objectes del passat, passat que és molt proper per mi, estic parlant d´uns cinquanta anys enrera.

La petita plaça que forma l´unió del carrer San Isidre amb el d´Artus era un lloc de trobada per tota la xicalla dels anys cinquanta, la diferencia d´anys entre uns i als altres no sobrepassava pas els sis, i l´ombra del campanar i el so de les seves campanes regien el ritme del dia a dia.

Eren temps de por, d´intolerància i desconfiança, restriccions de llum, de freds, de penellons, cues per el petroli, de llet en pols, formatge groc i ranci, de misses obligades, de processons piadoses per exculpar-se, ....... en fi ....... d´això en fa migs segle.

Antoni Carbonell....descansa en pau.

jueves, 16 de agosto de 2007



Per fi, ja he firmat la pau, ara ja és el moment de gaudir un altre cop de l´acollidora i còmode companyia del SOFÀ.

Moble versàtil que te un munt d´aplicacions, tot depèn del usuari o usuaris, ja que te varies places, en concret en te cinc, és de raconera i un mòdul te una extensió (aquesta no la faig servir mai, no la trobo amb prou comoditat) ell i jo ens portem prou bé, en ell i fa la migdiada el Pau i un servidor, com és normal el marrec te cura de la part més amplia i jo al racó, (deu de ser llei de vida) vaig tenir sort, és dòcil i no és queixa de res (amb refereixo al sofà) algunes nits i matinades he fet vivaç sense cap problema.

Tot i sent de bona mena, he tingut que fer un manteniment, i he estat dos dies de batalles continues per treure els seus secrets de dintre del munt de coixins que te, velcros, cremalleres i més coixins, per fi la seva pell era ja meva, i la rentadora estava a punt de rebre part del encant d´aquest estri.

El muntatge ha sigut diferent, com que no te referències, a sigut una lluita desigual i el punyetero s´ha fet pregar....uuuffffffff.....això és feina de la tardor...però, és que ja li convenia que el pobre a tingut que aguantar roncades, babes, trepitjades, pets, suades i badalls de mala gana....en fi...que sigui per bé.

Prometo rentar-li la cara més sovint

Avui fa trenta anys que varen trobar mort a un cantant de Roc, tots els medis de comunicació en fan ressò, el tracten com un Rey. (del roc clar)

Jo no diré que en el seu moment no tingues la seva gràcia, encara que avui en dia continua sent un ganxo les seves melodies, però, aquest desmesuradament idolatra que li professen el trobo fora de lloc, la seva residència i tomba és com si fossin temples d´adoració quasi obligada.

Tot això dona a entendre que un mite, és podria convertir en religió i forma exemplar de conducta, (deixin que faci un somriure) tothom sap de les seves excentricitats i abús desmesurat a les drogues.

Tinc l´esperança que dintre de trenta anys més, la humanitat ja hagi madurat una mica, i que les prioritats siguin la pau absoluta, l´amor i la tendresa com la religió dels que quedin.

jueves, 9 de agosto de 2007

Viatjant per la xarxa i llegint les opinions de persones que escriuen als fòrums i blocs, un és pot donar per eludit en alguns comentaris, (sent un mateix, anònim per l´autor/a) les paraules més anomenades son les de Llibertat, Respecte, Tolerància, Fidelitat.

Així dons, tenim diferents conceptes per cada paraula, tot depèn d´us que és fa de la mateixa.

Llibertat: ¿quina? ¿La teva o la meva?, podria ser que la teva pogués molestar la meva.

Respecte: si no se te llibertat és pot perdé aquest do, i si és te massa també

Tolerància: per fer servir aquesta idea, seria necessari disposar del respecte i de la llibertat. Si és dispensa massa tolerància et poden dir ximple o tonto.

Fidelitat: jo em pregunto ¿a que i a qui?

Si ets fidel, tindràs tolerància a persones i potser a idees preestablertes, amb la tolerància, demostraràs tenir aquest respecte a les persones e idees concretes.

Tot i així, és probable que no tinguis llibertat i estiguis sotmès a les idees i persones que sempre et voldran el millor.

És un trenca closques, la veritat, prefereixo tenir llibertat, no gaire respecte, una mica de tolerància, i la fidelitat ja amb direu a quina cosa i a qui u tinc que aplicar.

Se prou bé, que estic provocant, i que les definicions és poden endolçar, matisar, maquillar, discrepar, etc, etc.

Eeiiii....que això és una opinió personal, no vull fer pas càtedra de res

lunes, 6 de agosto de 2007

Experiència

L´experiència és el record de situacions viscudes, de feines fetes en més o menys encert, podríem dir que és la desconfiança controlada en moments determinats i en situacions curioses.

Ja se que tothom associem la paraula amb anys viscuts i no en el fet de cada dia, el dissabte al vespre vaig tenir una trobada en més gent a un conegut Restaurant de la costa, local que és una mica recarregat en la seva decoració, amb colors apagats i torrats, no cal dir que la seva il·luminació també esta a la mateixa altura, ja no diré res de la musica ambiental.

Les taules son amplies, l´àpat exquisit, i el servei magnífic, encara que els fan anar amb un davantal negre, que cordat sembla una faldilla de tub, no se jo, si seria capaç de treballar amb un model de roba com aquell.

La temperatura ambient era la correcta, ni fred ni calor, encara que el caliu de la taula era el més adient per les viandes que anaven caient, tot correcte sense estrebades, sense preses, la companyia, la decoració i els espirituals feien de bàlsam oníric.

Un és humà, i, de tan en tan te les seves necessitats, res, a fer un riu que ja tocava, no cal que faci una dissertació del lloc, tothom de cara a la paret mirant un punt indefinit a dos pams del nas, (un clàssic per els homes, per les dones u desconec) un taulell llarg amb piques i punts d´aigua per rentar-se les mans, en front un mirall per poder-se mirar i pensar al mateix temps.

Premo el boto, mullo les mans, les refrego, i sorpresa, a la meva dreta és posa un senyor, de la butxaca treu un raspallat petit dels que es fan servir per les ungles – ( deu de ser molt curós amb les mans i ungles, podria ser que tingues una feina que li exigeix molta netedat, el mirall fa la seva feina i jo no perdia detall ..... ja seee...és de mala educació tafanejar .... ) - desprès de mullar-se les mans i l´estri posa els dits a la boca i es treu una part de la prostressis dental i li fot canya fregant com si fos a casa seva (ara si, el miro directament amb cara de panot i amb un somriure una mica punyetero) ell ni s´immutava va continuar en la segona part de la dentadura.

Quant va acabar amb va oferir el respallet dient, - Ufff, ahora si, ya me he quedado en la gloria, no soporto estas pequeñas partículas en la boca, si usted lo precisa no se este en utilizarlo – Gracias, agradezco su ofrecimiento, pronto llegare a mi hogar.

Això si que és una experiència.

domingo, 5 de agosto de 2007

Carta a Rosa_Maria

Desprès de fer un comentari no gaire esplèndid i molt curt en un magnífic bloc a on l´autora el manté al dia, he sigut contestat a casa meva.

Així que, no em queda altra opció que donar les explicacions i sensacions que he rebut al llegir el seu comentari, la veritat, moltes gràcies.
Rosa_Maria:

Ha sigut una sorpresa trobar la teva contestació, la veritat que no suposava que ningú pogués llegir el meu comentari, així que he expressat lo mínim en un petit esforç, sense volgué ser confús ni confondre a ningú.

La explicació del feixisme és prou expressiva i contundent i més expressat per una persona que és dona, (no faig la pilota) vosaltres sempre heu patit d´una manera u altre tota mena d´opressions.

Si em permets voldria anar més lluny, el facisme, és un moviment polític, social i totalitari, que els seus màxims líders varen ser Adolf Hitler, Benito Musolini i Francisco Franco com una dreta dura i despietada.

La paraula clau (i és una opinió molt personal) és el fonamentalisme en les religions del món, i el fanatisme polític, siguin del color que siguin, i com molt bé tu dius tothom com persones, és comportem com petits tirans en l´entorn, i l´empatia brilla per la seva absència i gràcia.

Cordials salutacions

viernes, 3 de agosto de 2007

Com els toreros, a les cinc de la tarda amb mosques i calor, decideixo anar a la platja, a refrescar-me, per poder arribar tinc que fer uns vint quilometres de camí, no, no és a peu és en cotxe.

El medi de transport esta al sol i estic temptat a tornar a casa, durant uns segons amb miro el vehicle i penso si valdrà la pena bellugar-lo i patir un cop de calor al entrar dintre seu, obro dues portes del costat de la vorera i mentre és renova l´aire del seu interior poso la senalla amb la tovallola (que sempre és queda i no la faig servir, és de suposar que forma part del ritual) i la botella d´aigua freda en el maleter.

Ara si, ja estic convençut que les temperatures estaran equilibrades i podré fer el camí, amb finestres obertes i l´aire donat faig la meitat del recorregut, és el moment de gaudir de la frescor de la tecnologia, o sigui, tenir la temperatura mecànicament més convenient.

Carregat de paciència que el món no te fi (de moment) cerco un lloc per deixar les quatre rodes envoltades de xapa amb seients, per poder gaudir de un moment de relaxada tarda a la vora del mar, per fi amb poso en camí i ara si, a peu chino chano, na fen, sense presa, ja que tinc intenció d´arribar al bosc de la Marquesa.

Quasi al final i a la vista ja de la Creueta (antiga cantera Romana i que avui en dia encara és reconeixen els llocs d´on varen treure els carreus) trobo a coneguts i amb fan l´advertiment que se han vist taurons a prop de la vora del aigua.

Taurons, Caps d´olla, Baques tremoloses, Serps marines, Pops gegantins, SIRENES i desaparició misterioses de donzelles i mariners, (quasi sempre gent jove) a la memòria en venen les mil i una histories fantàstiques que sempre s´expliquen a la vora del foc.

Salvant una petita pendent per un estret camí que serpenteja per les dunes entro en el bosc de la Marquesa, aquí l´ombra es prou espessa per gaudir d´una frescor reconfortant, te prou altura el lloc per poder mirar a la mar i tota la platja, desprès d´uns instants de mirar, si que sembla que vaixells i naus de pirates barbariscos estiguin molt a la vora, i que els animals mítics de les pors, estiguin a la guaita de persones distretes.

Ost3 ...... he vist una sirena morena de cabell curt, sense cua ni escames .... siii ... és ella, no porta cap mena de roba a la par superior frontal ... o potser és un tauró?

I jo que creia que era un torero i matador a les cinc de la tarda ....... jajajajajajaja