Per fi, ja he firmat la pau, ara ja és el moment de gaudir un altre cop de l´acollidora i còmode companyia del SOFÀ.

Moble versàtil que te un munt d´aplicacions, tot depèn del usuari o usuaris, ja que te varies places, en concret en te cinc, és de raconera i un mòdul te una extensió (aquesta no la faig servir mai, no la trobo amb prou comoditat) ell i jo ens portem prou bé, en ell i fa la migdiada el Pau i un servidor, com és normal el marrec te cura de la part més amplia i jo al racó, (deu de ser llei de vida) vaig tenir sort, és dòcil i no és queixa de res (amb refereixo al sofà) algunes nits i matinades he fet vivaç sense cap problema.

Tot i sent de bona mena, he tingut que fer un manteniment, i he estat dos dies de batalles continues per treure els seus secrets de dintre del munt de coixins que te, velcros, cremalleres i més coixins, per fi la seva pell era ja meva, i la rentadora estava a punt de rebre part del encant d´aquest estri.

El muntatge ha sigut diferent, com que no te referències, a sigut una lluita desigual i el punyetero s´ha fet pregar....uuuffffffff.....això és feina de la tardor...però, és que ja li convenia que el pobre a tingut que aguantar roncades, babes, trepitjades, pets, suades i badalls de mala gana....en fi...que sigui per bé.

Prometo rentar-li la cara més sovint