miércoles, 31 de diciembre de 2008

L´ultima fantasia del any

He volgut començar i acabar una feina, però en queden més d´entretingudes, algunes porten dormin un parell d´anys.

No prometo res, i aniré fen amb les mans les fantasies del perquè si, sense estridències ni voluntats pactades.


Agulla de corbata d´argent i pedra lluna

sábado, 27 de diciembre de 2008

Vigílies de futurs

Per aquestes dades quasi tothom fa un balanç (és pot fer quant ja alguna cosa que et fa historia pròpia) d´any que esta a punt de deixar-te enrere, i, és fa propòsit de canviar les possibles pífies fetes.

Fan falta bones idees per el nou període que començarà dintre de pocs dies, projectes que com cada any acabaran sent sols això, projectes recurrents i mol populars ... (els meus llavis estan fent una ganyota que és pot relacionar he interpretar com un somriure burlo) ... és evident que desprès d´un àpat copiós i ben regat, jo mateix tingui ganes d´anar a un gimnàs per perdé o més ben dit guanyar una silueta més harmoniosa, o que cremaré totes les etapes proposades per mi mateix en els dies previs a aquestes festivitats tan Saturnines.

De tot això, sols ja de cert que l´humanitat anirà tirant i criant pel, i com que ja no esta escandalitzada ja de res, serà cada cop més individualista.

Somiar ja no costa res o casi res, que d´il·lusions també és pot viure ... clar que ... enganyats i contens.

Dons, això, ull viu al dia dels innocents, i felicitat per el proper any.

miércoles, 24 de diciembre de 2008

Agulla o passador de corbata


Argent i òpal de foc amb matriu

domingo, 21 de diciembre de 2008

Solstici d´hivern

El sol ha trencat el horitzó en direcció sud, durant uns dies estarà immòbil en el seu trajecte, i poc a poc tornarem a la llum i escalfor.



Durant uns moments l´aire a estat quiet i no feia quasi fred, de sobte, una brisa suau a nascut de la foscor i ha envoltat tot allò que s´oposava al seu pas, així anava creixen la claror del nou dia, fins que ell, s´ha fet amo i senyor.



Molt desprès, les ciutats i pobles despertaven, i per tots els racons arrecerats s´omplia de gent que aprofitaven la tebior del moment.

viernes, 19 de diciembre de 2008

Festes!!!

Dons bé ... potser seran una mica tristones aquestes festes per famílies que han perdut el lloc de treball, tot i així, personalment desitjo que tothom tingui unes

BONES FESTES DE NADAL
I UN PROSPER ANY 2009
Espero que el bon senderi dels humans faci que les guerres i misèries s´acabin

Una mirada al retorn

Quant és viu i és comparteix espai durant anys, sempre queda record i anècdotes per explicar, encara que aquestes, és deformin segons circumstancia, motiu o interès.

Esta mol clar que la mateixa historia sempre és divulgada per deixar constància, o per enterbolir institucions i persones que en elles han estat o i son encara.

La critica pot ser impecable si el que l´escolta o la lleigeis no fa cap esforç per contrastar l´informació rebuda, és fàcil caure en el parany de que si diuen alguna cosa, alguna cosa n´ha.

Fa poques hores que he tornat a escoltar el soroll, i la olor a fabrica, i, el timbre de veu de persones que durant mol de temps he compartit espai.

A sigut agradable ... les histories, histories son.

domingo, 14 de diciembre de 2008

Quins pebrots !!!

He rebut un correu que voldria compartir amb tothom, en ell, és fa mofa de dues èpoques molt distants en el temps, (trenta anys) en el transcurs dels mateixos diuen que hem madurat socialment.

Aquesta ultima setmana a sigut una mica forta, amb noticies que les cadenes de televisions han volgut remarcar, i, fer que l´audiència és trobes inquieta i potser i tot una mica avergonyida i culpable per certes practiques i actituds. (aquí ho poso tot al mateix sac)

La por a possibles incidents fortuïts amb els nostres infants, fan que determinades persones és puguin (i de fet ho fan) creure amb el dret de decidir si s´educa i s´ensenya bé o malament l´ètica de la vida.

Algunes persones no estan preparades per tenir cura de la seva prole ni d´ells mateixos, també tinc que expressar que el denunciant, voldria que les coses fossin del seu color i tot el que és desmarxa ja és delicte.

Escenario 1: Tienes que hacer un viaje en avión.
Año 1978: Viajas en un avión de Iberia, te dan de comer y te invitan a lo que quieras de beber, todo servido por azafatas espectaculares en un asiento en el que caben dos como tú.
Año 2008: Entras en el avión abrochándote el cinturón de los pantalones que te han hecho quitar para pasar el control, te sientan una butaca en la que si respiras profundo le metes el codo en el ojo al de al lado y si tienes sed el azafato te ofrece una carta con las bebidas y sus precios subidos un 50% por que si. Y no protestas por si acaso cuando aterrizas te meten el dedo mas largo del mundo por el culo para ver si llevas drogas.
Escenario 2: Paco tiene pensado ir al bosque después de clase, según entra al colegio le enseña una navaja a Pancho con la que pretende hacer un tirachinas.
Año 1978: El subdirector lo ve y le pregunta donde las venden, y le enseña la suya, que es antigua, pero mas buena.
Año 2008: La escuela se cierra, llaman a la guardia civil y llevan a Paco al reformatorio. Antena 3 y Tele cinco presentan los informativos de las 15:00 h. desde la puerta del colegio.
Escenario 3: Disciplina escolar:
Año 1978: Hacías una putada en clase. El profesor te metía dos buenas hostias bien merecidas. Al llegara a casa tu padre te arreaba otras dos.
Año 2008: Haces una putada. El profesor te pide disculpas. Tu padre te pide disculpas y te compra una moto.
Escenario 4: Fran y Marcos se reparten unos puñetazos después de clase.
Año 1978: Los compañeros los animan, Marcos gana. Se dan las manos y terminan siendo colegas en los billares.
Año 2008: La escuela se cierra, Tele cinco proclama el mes antiviolencia escolar, el periódico 20 minutos titula a cinco columnas el asunto y Antena 3 aposta de nuevo a Matías Prats en pleno temporal frente a la puerta del colegio para presentar el telediario.
Escenario 5: Luis rompe el cristal de un coche en el barrio; su padre saca el cinturón y le pega unos buenos latigazos con él.
Año 1978: Luis tiene más cuidado la próxima vez, crece normalmente, va a la universidad y se convierte en un hombre negocios con éxito.
Año 2008: Arrestan al padre de Luis por maltrato a menores. Sin la figura paterna, Luis se une a una banda. Los psicólogos convencen a su hermana de que el padre abusaba de ella y lo meten en la cárcel. La madre de Luis se enrolla con el psicólogo. Mercedes Mila abre la final de Gran Hermano con un discurso relativo a la noticia.
Escenario 6: Juan se cae mientras echaba una carrera y se araña en la rodilla. Su profesora, María, se lo encuentra llorando al borde del camino. María lo abraza para confortarlo.
Año 1978: Al poco rato, Juan se siente mejor y sigue jugando.
Año 2008: María es acusada de perversión de menores y se va al paro. Se enfrenta a tres años de cárcel. Juan se pasa cinco años de terapia en terapia. Sus padres demandan al colegio por negligencia y a la profesora por trauma emocional, ganando ambos juicios. María, en paro y endeudada, se suicida tirándose de un edificio. Cuando aterriza, lo hace encima de un coche y también rompe una maceta. El dueño del coche y el dueño de la planta demandan a los herederos de María por destrucción de la propiedad. Ganan. Tele cinco y Antena 3 producen juntos la película y definitivamente el plató de los informativos ya queda emplazado en medio de la calle.
Escenario 7: Relación habitual entre padre e hijo:
Año 1978: Le pido dinero a mi padre para salir.
Año 2008: Mi padre me pide dinero para apaciguar al banco.
Escenario 8: llega el 28 de octubre.
Año 1978: Llega el día del cambio de horario de verano al horario de invierno. No pasa nada.
Año 2008: Llega el día del cambio de horario de verano al horario de invierno. La gente sufre trastornos del sueño, depresión y amenorrea.
Escenario 9: El fin de las vacaciones.
Año 1978: Después de chuparse una caravana del copon con toda la familia metida en un seiscientos tras 15 días de vacaciones en la costa, se terminan las vacaciones. Al día siguiente se trabaja y no pasa nada.
Año 2008: Después de volver de Cancún, en un viaje todo pagado. Se terminan las vacaciones y la gente sufre trastornos del sueño, depresión, seborrea y picores.

Dons res ... sols a sigut una rialla no massa alegre que diguem, tot i sàpiguen que n´ha infants, dones i bells que son maltractats d´una forma o una altra.

Quina barra

És curiós que passin algunes coses previsibles i que les autoritats no posin remei, em fa pensar que n´ha algun interès per deixar que baixi passant el temps.

En la fotografia és veu una senyal arrancada de soca rel i tombada a terra, no, no ha sigut cap accident ni un mal arranjament de la via, i no fa tan sols quatre dies que esta així fa ben bé quatre anys de la situació.

És un lloc de pas obligat diari per anar a casa, i aquesta rotonda la conec prou bé i el soroll i vibracions per el pas de camions que tinc a casa també, tot i que no en fan cas d´un segon filtre que aquest si que esta molt visible.
I preguntaran, quin sentit te això per els camions? ... dons no tenir que donar la volta per el cinturó de ronda, i poder enllaçar una via amb una altra amb poc temps.















PD.: Ah ... dintre ja del casc urbà, n´ha un aparcament privat d´una flota de camions.

sábado, 13 de diciembre de 2008

Un racó de casa

El fred entafonat al moll del os, arraconats a la tapia, cerquen el sol la parella de bells, és conforten de la bonança i diuen que avui fa bo.

Repassen els fets més importants de la seva vida, amb tremolors de les mans tot mastegant amb molta parsimònia un grapat d´ametlles torrades.

Diuen que venen mals temps i que molta gent patirà de valent, el jovent és tendre i no té experiència de privacions i fredulades. És que d´això ... les universitats no n´en parlen, i tot no serveix per posar a l´olla.

La mirada quasi perduda en una mata de margarides, van seguin les volades curtes de les abelles ... Aquestes ho tenen més fàcil i de moment no pateixen ... O sí ?

viernes, 12 de diciembre de 2008

Fantasies

Els somnis, somnis son, algunes vegades és fan realitats físiques, amb formes tan dispars que arriben inclòs a sorprendre al somiador.

Els metalls, el foc, la forja amb la seva força, i les mans, fan possible que alguns objectes puguin tenir un encant absurd i a la vegada encantador.

És moment de no preguntar el perquè, ni voler entendre la situació abstracte del instant, el fet, fet és.

jueves, 4 de diciembre de 2008

Palmeros

N´ha coses que fan riure, si més no, somriure per la manera que s´agafen, (com els raves, que es fa per les fulles) o com és sol dir amb paper de fumar.

Paper, que jo en feia us no fa gaires anys per envoltar parts seques de fulles de solanácea (tabac) i cogullons de flors d´una planta tèxtil (Maria) que feia que m´entres ganes de riure i fer merder i passar-lo de lo més bé.

Ara ja no, ara tinc que llegir o escoltar converses per somriure i entreveure l´estupidesa d´alguns moments onírics de la diversitat dels mortals, (és de suposar que jo també estic dintre de l´olla) personatges públics i polítics dels que estan consagrats, i d´altres que volen fer carrera en aquest mundillo, fen de PALMEROS remenant la cua com cans afamats al voltant del amo.

De pilotes, rastres, aduladors, hipòcrites i demés fauna oportunista, ja sabem que el món n´esta ple, però últimament tenen molta barra de no dissimular gents ni mica, com es el cas de l´Esperança i de l´Anna.

I per gaudir i acabar de comprimir, diré que no me PASTELEIGIS.

PD.: No em retracto, però la ficció és deveu realitat, si et molestes, fotet.