Avui fa trenta anys que varen trobar mort a un cantant de Roc, tots els medis de comunicació en fan ressò, el tracten com un Rey. (del roc clar)

Jo no diré que en el seu moment no tingues la seva gràcia, encara que avui en dia continua sent un ganxo les seves melodies, però, aquest desmesuradament idolatra que li professen el trobo fora de lloc, la seva residència i tomba és com si fossin temples d´adoració quasi obligada.

Tot això dona a entendre que un mite, és podria convertir en religió i forma exemplar de conducta, (deixin que faci un somriure) tothom sap de les seves excentricitats i abús desmesurat a les drogues.

Tinc l´esperança que dintre de trenta anys més, la humanitat ja hagi madurat una mica, i que les prioritats siguin la pau absoluta, l´amor i la tendresa com la religió dels que quedin.