viernes, 3 de agosto de 2007

Com els toreros, a les cinc de la tarda amb mosques i calor, decideixo anar a la platja, a refrescar-me, per poder arribar tinc que fer uns vint quilometres de camí, no, no és a peu és en cotxe.

El medi de transport esta al sol i estic temptat a tornar a casa, durant uns segons amb miro el vehicle i penso si valdrà la pena bellugar-lo i patir un cop de calor al entrar dintre seu, obro dues portes del costat de la vorera i mentre és renova l´aire del seu interior poso la senalla amb la tovallola (que sempre és queda i no la faig servir, és de suposar que forma part del ritual) i la botella d´aigua freda en el maleter.

Ara si, ja estic convençut que les temperatures estaran equilibrades i podré fer el camí, amb finestres obertes i l´aire donat faig la meitat del recorregut, és el moment de gaudir de la frescor de la tecnologia, o sigui, tenir la temperatura mecànicament més convenient.

Carregat de paciència que el món no te fi (de moment) cerco un lloc per deixar les quatre rodes envoltades de xapa amb seients, per poder gaudir de un moment de relaxada tarda a la vora del mar, per fi amb poso en camí i ara si, a peu chino chano, na fen, sense presa, ja que tinc intenció d´arribar al bosc de la Marquesa.

Quasi al final i a la vista ja de la Creueta (antiga cantera Romana i que avui en dia encara és reconeixen els llocs d´on varen treure els carreus) trobo a coneguts i amb fan l´advertiment que se han vist taurons a prop de la vora del aigua.

Taurons, Caps d´olla, Baques tremoloses, Serps marines, Pops gegantins, SIRENES i desaparició misterioses de donzelles i mariners, (quasi sempre gent jove) a la memòria en venen les mil i una histories fantàstiques que sempre s´expliquen a la vora del foc.

Salvant una petita pendent per un estret camí que serpenteja per les dunes entro en el bosc de la Marquesa, aquí l´ombra es prou espessa per gaudir d´una frescor reconfortant, te prou altura el lloc per poder mirar a la mar i tota la platja, desprès d´uns instants de mirar, si que sembla que vaixells i naus de pirates barbariscos estiguin molt a la vora, i que els animals mítics de les pors, estiguin a la guaita de persones distretes.

Ost3 ...... he vist una sirena morena de cabell curt, sense cua ni escames .... siii ... és ella, no porta cap mena de roba a la par superior frontal ... o potser és un tauró?

I jo que creia que era un torero i matador a les cinc de la tarda ....... jajajajajajaja

2 comentarios:

Joana dijo...

Un escrit encantador!.
No perdis pas el sentit de l'humor, forma part del teu encant.
Un petó.

Rosa_Maria dijo...

(Bis a casa teva)
Sembla mentida com arribem d'un blog a l'altre. Un plaer el teu comentari encara que sigui tan breu i al mateix temps tan confús. Tu ja saps de què parlo.

O no? Jajajaja ...

Una salutació cordial.