lunes, 6 de agosto de 2007

Experiència

L´experiència és el record de situacions viscudes, de feines fetes en més o menys encert, podríem dir que és la desconfiança controlada en moments determinats i en situacions curioses.

Ja se que tothom associem la paraula amb anys viscuts i no en el fet de cada dia, el dissabte al vespre vaig tenir una trobada en més gent a un conegut Restaurant de la costa, local que és una mica recarregat en la seva decoració, amb colors apagats i torrats, no cal dir que la seva il·luminació també esta a la mateixa altura, ja no diré res de la musica ambiental.

Les taules son amplies, l´àpat exquisit, i el servei magnífic, encara que els fan anar amb un davantal negre, que cordat sembla una faldilla de tub, no se jo, si seria capaç de treballar amb un model de roba com aquell.

La temperatura ambient era la correcta, ni fred ni calor, encara que el caliu de la taula era el més adient per les viandes que anaven caient, tot correcte sense estrebades, sense preses, la companyia, la decoració i els espirituals feien de bàlsam oníric.

Un és humà, i, de tan en tan te les seves necessitats, res, a fer un riu que ja tocava, no cal que faci una dissertació del lloc, tothom de cara a la paret mirant un punt indefinit a dos pams del nas, (un clàssic per els homes, per les dones u desconec) un taulell llarg amb piques i punts d´aigua per rentar-se les mans, en front un mirall per poder-se mirar i pensar al mateix temps.

Premo el boto, mullo les mans, les refrego, i sorpresa, a la meva dreta és posa un senyor, de la butxaca treu un raspallat petit dels que es fan servir per les ungles – ( deu de ser molt curós amb les mans i ungles, podria ser que tingues una feina que li exigeix molta netedat, el mirall fa la seva feina i jo no perdia detall ..... ja seee...és de mala educació tafanejar .... ) - desprès de mullar-se les mans i l´estri posa els dits a la boca i es treu una part de la prostressis dental i li fot canya fregant com si fos a casa seva (ara si, el miro directament amb cara de panot i amb un somriure una mica punyetero) ell ni s´immutava va continuar en la segona part de la dentadura.

Quant va acabar amb va oferir el respallet dient, - Ufff, ahora si, ya me he quedado en la gloria, no soporto estas pequeñas partículas en la boca, si usted lo precisa no se este en utilizarlo – Gracias, agradezco su ofrecimiento, pronto llegare a mi hogar.

Això si que és una experiència.

1 comentario:

Anónimo dijo...

quina experiència!!!!!

per cert un company teu de feina em va dir que li vas perlar de mi, i em va fer molta il·lusió.

jo li vaig dir que t'estimo molt, ja ho saps, com que ets un puta, i et fas estimar tant!!!

ja saps que sóc la Roser!

a veure si ens veiem abans de que acabis les vacances!!!