El poc impuls que ja portava el vaig aprofitar per poder-lo posar-lo fora del arcen, posant dues rodes dintre de la cuneta, (en aquell lloc és una mica fonda) tot ell va quedar molt inclinat i amb una posició una mica compromesa i ridícula.
No calia aturar el motor, ell sol, ja avia desistit de tot esforç, ... bé ... podríem dir que estava segur i fora dels perill que comporta estar aparcat en una via on la velocitat dels demés és alta, i la sensació del soroll de les rodes amb el ferm és espectacular, a tot això tinc que dir que ja era fosc i negre nit, sols la llum ambient dels fars donaven una perspectiva amb ombres pròpies de un món no gaire real.
Van passar pocs, pocs minuts, els suficients per omplir varies vegades els pulmons d´aire per poder pensar amb calma que calia fer (o tenia clar, anar a buscar combustible) i com fer-lo, sense exposar-se a perills innecessaris.
A la butxaca de la porta esquerra tinc uns petits recursos, diguem que son per ocasions de compromís, dons res, sols funcionava els diners, una caixa de llumins, mocadors i paper higiènic, la resta tot caducat.
Amb calma em poso l´armilla per ser vist, i espero el moment oportú per obrir la porta i sortir per posar l´obligat triangle d´avaria, i ara si, amb una garrafa buida a la mà, començo a caminar en direcció a la llum, no era lluny sols uns cinc-cents metres.
La sensació no era violenta, ni de satisfacció, era diferent, sabia prou be que era tot un repte i quasi una aventura, cada cop anava tibant el pas, volia sentir com bategava el cor per l´esforç que estava fent.
Continuarà
No calia aturar el motor, ell sol, ja avia desistit de tot esforç, ... bé ... podríem dir que estava segur i fora dels perill que comporta estar aparcat en una via on la velocitat dels demés és alta, i la sensació del soroll de les rodes amb el ferm és espectacular, a tot això tinc que dir que ja era fosc i negre nit, sols la llum ambient dels fars donaven una perspectiva amb ombres pròpies de un món no gaire real.
Van passar pocs, pocs minuts, els suficients per omplir varies vegades els pulmons d´aire per poder pensar amb calma que calia fer (o tenia clar, anar a buscar combustible) i com fer-lo, sense exposar-se a perills innecessaris.
A la butxaca de la porta esquerra tinc uns petits recursos, diguem que son per ocasions de compromís, dons res, sols funcionava els diners, una caixa de llumins, mocadors i paper higiènic, la resta tot caducat.
Amb calma em poso l´armilla per ser vist, i espero el moment oportú per obrir la porta i sortir per posar l´obligat triangle d´avaria, i ara si, amb una garrafa buida a la mà, començo a caminar en direcció a la llum, no era lluny sols uns cinc-cents metres.
La sensació no era violenta, ni de satisfacció, era diferent, sabia prou be que era tot un repte i quasi una aventura, cada cop anava tibant el pas, volia sentir com bategava el cor per l´esforç que estava fent.
Continuarà
No hay comentarios:
Publicar un comentario