Aquest dimarts passat va ser un dia quasi rodo, desprès de vuit hores treballant, (bueno, és un dir … encara que les maquines fan lo seu tens que estar per allí) dinar en un embut, i dutxar-se tot seguit, amb queda un desplaçament per carretera per poder estar relaxat i tranquil el resta de la tarda.
Canvis d´aula, converses mil, celebració amb sorpresa per una companya de primer, (complia anys, i li varen fer petits obsequis) amb llàgrimes d´emoció incloses. (que bonic és veure aquest sentiment reflectit en una cara de no sapigue que passa … jajajaja)
Desprès de tot això va començar a canviar la cosa, i no pas per la gent que m´envolta, si no per decisions pròpies i desafortunades, de falta potser de temps i previsió, resumint, el cotxe amb fa fer un lleig l´intentar posar-lo en marxa, i vaig veure que la cosa podria anar a pitjor si no li posava remei ràpidament.
Tu creus que davant de les evidencies vaig sospesar els possibles efectes que podrien resultar de no atendre inclòs recomanacions d´una companya de classe? … dons res, va ser que no, que potser la fortuna estaria de la meva part.
Arranco i poso en moviment el cotxe, enfilo la carretera general, trec la marxa i el poso en punt mort costa a vall, i l´arriba a la cruïlla de la sortida de l´autopista i just al posar-me a la meva dreta (aquí la deessa de la Fortuna estava al meu costat) sento com alguna cosa comença a estira tot el vehicle per el darrera.
Amb un cop d´ull miro per el mirall de la dreta i de dintre per veure a que és degut l´efecta, no fos que els deus del món Roma estiguessin jugant amb mi (a pocs metres esta l´equaducte d´ells i diuen que molts cops és veu passar una quadriga amb els cavalls al galop) dons no, les parques no estaven al darrera meu, era que el traste se l´avia acabat el suc, és a dir, l´energia que el fa brandar.
Demà continuaré el relat.
Canvis d´aula, converses mil, celebració amb sorpresa per una companya de primer, (complia anys, i li varen fer petits obsequis) amb llàgrimes d´emoció incloses. (que bonic és veure aquest sentiment reflectit en una cara de no sapigue que passa … jajajaja)
Desprès de tot això va començar a canviar la cosa, i no pas per la gent que m´envolta, si no per decisions pròpies i desafortunades, de falta potser de temps i previsió, resumint, el cotxe amb fa fer un lleig l´intentar posar-lo en marxa, i vaig veure que la cosa podria anar a pitjor si no li posava remei ràpidament.
Tu creus que davant de les evidencies vaig sospesar els possibles efectes que podrien resultar de no atendre inclòs recomanacions d´una companya de classe? … dons res, va ser que no, que potser la fortuna estaria de la meva part.
Arranco i poso en moviment el cotxe, enfilo la carretera general, trec la marxa i el poso en punt mort costa a vall, i l´arriba a la cruïlla de la sortida de l´autopista i just al posar-me a la meva dreta (aquí la deessa de la Fortuna estava al meu costat) sento com alguna cosa comença a estira tot el vehicle per el darrera.
Amb un cop d´ull miro per el mirall de la dreta i de dintre per veure a que és degut l´efecta, no fos que els deus del món Roma estiguessin jugant amb mi (a pocs metres esta l´equaducte d´ells i diuen que molts cops és veu passar una quadriga amb els cavalls al galop) dons no, les parques no estaven al darrera meu, era que el traste se l´avia acabat el suc, és a dir, l´energia que el fa brandar.
Demà continuaré el relat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario