Continuem:

Ja estic a casa i és qüestió d´anar per feina així que començo per el tríptic d´instruccions per poder muntar la maquineta, la veritat quasi no reconec res i em temo que tindré petits entrebancs.

Per fi faig el muntatge, i ara és el moment de posar la tapa de la cisterna i posar el boto, fàcil no? ... dons no ... vuit vegades he tingut que treure la tapa i buit vegades retallant el tub per ajustar l´alçada, amb el perill que esgarréssim la maquinaria (ara comprenc les recomanacions de la dependenta) i tingues que comprar un altra.

Bé ... ja esta, encara que he tingut que fer un pedaç per poder amagar una part del forat de la tapa, no queda malament però és un pedaç.

He contat el temps que he tardat en fer l´arreglo i han sigut tres hores i mitja, crec que ha sigut massa temps i el costs monetari s´ha disparat, i la economia de moltes famílies és ressentirien si tinguessin que llogar per fer un no res.

Protesto per les dificultats que posen les cases comercials amb voler tenir models propis que poden dificultar d´adaptació en altres sistemes i de procedències diverses.

Ah ... !! i els plaers? Un d´ells és estar assegut a la tassa llegint lo que sigui, de segur que a més d´un/a és poden sentir com sobirans del reialme en un tron sense coixins.

Per cert ... i que consti que em bé de pas ... passaré a saludar a la dependenta per explicar-li els entrebancs .