N´ha tants plaers que seria una quimera poder definir-los tots, i més poder fer una ressenya acurada de tots ells.

A casa existeix un lloc entranyable, un lloc que tinc que passar per ell unes quantes vegades al dia, que consti qui i tinc cura d´ell i li faig els seus preventius per poder-ne fer un bon us.

Dons aquest mati aquest lloc a tingut una revolta s´ha negat a funcionar correctament, no passa pas res, els cubells serveixen per moltes coses (faré un llistat d´elles) i et treuen de compromisos inesperats.

La tassa es un model de Roca, res d´estrany, fabricació de la nostre terra, així que ha desmuntar toca, i amb el model a la mà a comprar el conjunt de la boia.

Presento el model al ferreter i em diu,
- Joan ja i som !!
- Que passa que no en tens
- Si que en tinc, el cas es que no t´aniran bé, les sortides tenen un diàmetre més petit.

Ost3 ... estava convençut que tot això dels estris de bany eren standard, que estaven dintre d´unes normes preestablertes.
- Dons, que em proposes per sortir del pas?
- El que te la concessió del Roca es el magrinya, segur que ell et podrà servir.
- Bé, gràcies ... a reveure

Avui que estava inspirat i en ganes de fer feina, dons ja en tenia, bé, sols eren les nou del mati i això prometia,

Li presento el modelet (a la dependenta del magrinya) i amb diu,

- Ara no en tinc, tindrà que esperar a que arribin
- No poden tardar veritat? era per esperar-me aquí i no tenir que fer un altre viatge
- Ui ... dons potser un parell de setmanes

Ja beig que no ens entenem i tindré que fer més preguntes per poder esbrinar si tenen altres recursos.
Per casualitat no tenen una tassa amb cisterna completa? (la idea era d´aprofitar el recurs)
- Sí ... però el cas és que venen sense el mecanisme

Ost3 ... tinc la sensació de fer el ridícul o de no explicar-me prou bé
- Comprenc ... i escolti, per casualitat no tindria alguna cosa similar per poder substituir aquest? (pel meu cap ja passava el cubell o una manega de goma per sortir del pas)
- Sí ... però no és de la casa Roca i potser vostè no sigui capaç de muntar-lo adequadament, ja sap que és te que tenir certes habilitats per poder fer algunes feines

Amb miro les mans, amb toco la cara i veig un mirall en un expositor que tenen, de pet cap a ell, amb miro la cara de front i de perfil, torno al costat de la Senyora i li pregunto si tinc que tenir alguna certificació d´estudis.
- No és posi així ... que jo no el vull ofendre, sols li faig una reflexió

Ara sí ... amb surt el somriure, li miro als ulls de fit a fit, faig anar el cap de un costat a un altra sense deixar de somriure, i estat temptat de donar-li un parell de petons a cada galta.
- Per favor, voldria si us plau, ensenyar-me aquest altre model?
- Sí
- Gràcies

No ha tardat ni un minut, i jo amb el somriure als llavis
- L´ensenyo
- Mol bé
Desprès de les explicacions de rigor, li demano que em faci l´albara que ja em fa la peça, que crec que no tindré problemes
- És una mica car ... eh !!

Cony de dona, ni que tingues que comprar un patatif
- I de quina quantitat estem parlant?
- Dons miri, amb l´IVA inclòs vint-i-un amb seixanta euros
- Dons esta bé ... no?

Pago i surto al carrer, i estava convençut que tot això no podia quedar d´aquesta manera, tenia que fer o dir alguna cosa per quedar-me tranquil, torno a entrar i li pregunto.

Si tinc problemes o dubtes, vindria a casa a donar-me un cop de ma? ... Ha posat cara de circumstanciés.

Ei ... no tinc temps d´explicar més