El començament del curs escolar és prou cuiros, cal estar alerta per poder entreveure la reacció dels menuts, dels grans, dels pares i dels avis.
Rialles corredisses i abraçades dels més petits, carones tristes i espantades dels que per primera vegada aniran a una aula, grupets de nois i noies que ja son coneguts, alguns s´espliquen de com a anat l´estiu i delaten certa afinitat i confiança, si més no, la pubertat ja te això, és el començament de l´etapa dita del “Pavo” .
En mig de tot això, estan els pares i avis, alguns d´ells/es no sabien res d´uns als altres, buscaven el contacte visual per trobar quelcom, per saber si encara estan disposats a anar a fer aquell cafè pecaminós, per uns, i per altres bàlsam per sortir d´una rutina plàcida i avorrida.
En pocs minuts és formen les files i comencen a desfilar en direcció de les aules, tothom desapareix, uns a les diferents cafeteries, altres treuen el seu medi de locomoció (cotxe) del damunt de les voreres, i la resta caminant vorera enllà parlant de tot i de res.
Faré aquest camí quasi cada dia, buscaré la mirada del món per fer un cafè en l´infern de la societat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario