lunes, 2 de abril de 2007

Segona carta a la Joana de Mataró

Apreciada amiga:

Amb complau mol llegir i sapiguer que tornaràs a escriure les teves reflexions, es segur que o faràs una mica temorosa per no molestar a ningú i potser una mica avergonyida per reconduir una decisió agafada en moments d´ofuscament.

Res, ni cas, passa pagina i siguis tu mateixa, amb els teus pensaments i continua sent pura amb la critica, encara que sigui de les petites pífies del partit, ja saps, que si algú esta alerta, la resta te cura de no fotre els peus en el regat.

Sols resta dir, que dones, mares i persones com tu, fan molta falta en la societat en que vivim.

Una abraçada, i pit i a munt

1 comentario:

Joana dijo...

Joan,
poquetes paraules, tu saps lo molt que aprecío i valoro les teves lletres.
Gràcies, per totnar a ser.hi.
Un petonet de tieta.