El proper mes de març farà cinc anys que vaig anar a Trutnov (República Txeca) per portar i muntar unes maquines, en total varen ser quatre, ara i en aquests moments l´empresa te a bé a tornar-les al seu origen.
En aquella època em va servir quasi com de teràpia a mi mateix, no tenia clar lo que volia fer en un futur, (i ara potser tampoc) no cal dir que de poc en va servir estar allunyat del entorn més quotidià, ja sabem que fa falta molt de revulsiu o una mà destre i sabia per poder agafar decisions contundents, encara que tot i així les possibles accions poden ser traumàtiques i no gaire correctes per una societat plena encara de perjudicis i tabús.
No .... no , no ballo pas al son de la gent ni faig pas cas de lo que puguin dir ni pensar els demés, a la fi de tot, els únics que podrien patir son les parts implicades i per la meva part tinc una costum que se l´anomena agraïment, així que sempre estaré donant lentament voltes a una noria virtual però molt real.
Som a la tardor, els arbres és tornen de un color diferent, predominen els torrats els grocs e inclòs els vermells, és un espectacle digne de veure, se preparen per dormir, i per tenir somnis, fen projectes per la pròxima primavera, a la meva tardor no he canviat pas de color (sols faltaria això) però si que tinc somnis per un futur no gaire llunya, encara que aquestos no els tingui prou clars, però segueixo esforçar-me per poder dir que ja estic en un estat relaxat i quasi aparcat.
Ah ... !!! aquesta vegada no vull a anar a desmuntar lo que vaig muntar en el seu dia, aquell país fa fred, massa i tot, l´anyoransa de les terres, muntanyes i del mar fan que desisteixi d´aquestes aventures i emocions.
I jo per que explico tot això? La veritat, ara no ho se.
En aquella època em va servir quasi com de teràpia a mi mateix, no tenia clar lo que volia fer en un futur, (i ara potser tampoc) no cal dir que de poc en va servir estar allunyat del entorn més quotidià, ja sabem que fa falta molt de revulsiu o una mà destre i sabia per poder agafar decisions contundents, encara que tot i així les possibles accions poden ser traumàtiques i no gaire correctes per una societat plena encara de perjudicis i tabús.
No .... no , no ballo pas al son de la gent ni faig pas cas de lo que puguin dir ni pensar els demés, a la fi de tot, els únics que podrien patir son les parts implicades i per la meva part tinc una costum que se l´anomena agraïment, així que sempre estaré donant lentament voltes a una noria virtual però molt real.
Som a la tardor, els arbres és tornen de un color diferent, predominen els torrats els grocs e inclòs els vermells, és un espectacle digne de veure, se preparen per dormir, i per tenir somnis, fen projectes per la pròxima primavera, a la meva tardor no he canviat pas de color (sols faltaria això) però si que tinc somnis per un futur no gaire llunya, encara que aquestos no els tingui prou clars, però segueixo esforçar-me per poder dir que ja estic en un estat relaxat i quasi aparcat.
Ah ... !!! aquesta vegada no vull a anar a desmuntar lo que vaig muntar en el seu dia, aquell país fa fred, massa i tot, l´anyoransa de les terres, muntanyes i del mar fan que desisteixi d´aquestes aventures i emocions.
I jo per que explico tot això? La veritat, ara no ho se.
1 comentario:
Publicar un comentario