domingo, 30 de septiembre de 2007

Fa pocs dies que ha començat el curs, son pocs dies per estar un altre cop frec a frec amb la política i els pactes (i no son de països ni de nacions) per tenir una certa posició rellevant en el context de no se que, n´entenc perquè. (podria ser que jo no arribés a entendre les persones d´un altre gènere)

Tinc la sensació d´estar a la meva infantesa quant tot estava lligat per un sol pensament i manera de fer, on és practicava el premi i el càstig, on eres bo o dolent, on moltes persones creien que és tenia que fer grups i proscriure a persones per les seves idees o maneres d´expressar-se, on les classes socials dominaven i és practicava el favoritisme.

Ja no és important l´esforç, lo més important és poder tenir el possible favor per anar tirant i sobreviure entre mig de bambolines.

Que guai, que guai ... ost3 que guais ................. Eiii ... !! que el favoritisme pot ser recíproc .... ¿sí o no?

jueves, 20 de septiembre de 2007


Deien, que la por fa guardar la vinya

Ara, per el que és veu ja no n´ha de vinya, i no cal tenir por de res, algunes persones diuen que un violador esta malalt i part d´aquesta malaltia és causa de la societat en que viuen o vivim.

N´ha moltes classes de violacions, no tan sols son les físiques i sexuals, també n´ha de psicològiques i de drets humans, d´alguna manera és podria dir que son abusos d´autoritat i de força desmesurada a persones, famílies i a pobles sencers. (les dictadures en son un exemple)

Algunes persones tenen tanta dolenteria que fan d´alguna manera u altra impediments en la llibertat dels demés en tindré relacions lliures i consentides, aquestos que fan això saben prou bé que no lis passarà gran cosa i que desprès d´una condemna més o menys afortunada tindran una paga del atur i un reso mediatic.

Sols falta que facin un llibre o aportin idees a una productora de pel·lícules X, quina vergonya de no tenir unes lleis fortes i contundents per tal de guardar les vinyes.

U dic seriosament ... em passat d´un extrem a un altra ... de ser tercermundistes amb pena de mort, a ser uns moderns sense ma per fer respectar els drets de tot ciutadà.

Permetin, que en cara seriosa, amb els llavis tancats i dents apretades murmuri ....... QUINA MERDA
Res, primer dia de classe i endreçada del lloc de treball en el taller, les dues primeres hores han servit per posar-nos els pics en les ies, i donar-nos deures per la setmana que ve.

L´exercici consisteix en buscar una paraula i donar-li toms fins trobar-li un sentit en forma d´objecte, aquest és podria convertir en joia, els seus materials no tenen que ser nobles forçosament.

N´ha una part del cos que sempre esta engalanada i que a mi m´agrada per la seva forma i utilitat, crec que a ella li devem la cultura i tecnologia adquirida.

Voldria dormir en l´idea, voldria somiar en ella, voldria sentir el seu tacte, voldria embolcallar-la de suau passió i escalfor, sí, perquè no, sense genna fer-la més atractiva.

domingo, 16 de septiembre de 2007

El dilluns passat va començar la mitja jornada per els més menuts, estic parlant de l´escola bressol, així que a les nou del mati vaig tenir que anar, perquè les cuidadores-professores poguessin reconèixer (mirades, somriures, preguntes velades de conversació i un ja ens veurem si és cau l´ocasió) els avis del nadó per si tinguéssim que anar a buscar-lo. (al nadó clar)

Quin guirigall, cotxets, pares, els avis i plors, tot un festival per els grans, (per alguns clar, que això de sentir plorar a la canalla també imposa) salutacions i quedades per poder fer un mos amb tertúlia a una cafeteria de la vora del col·legit.

Dos dies desprès l´arrancada general de quasi tots els estudiants, amb tot lo que suposa la mobilització estudiantil, o sigui, mamàs lluint la morenor del estiu, de modelets més o menys afortunats i ben posats, cotxets per el damunt de les voreres, quatre per quatres monstruosos per resguardar i protegir un crio, que no sigui que quedi contaminat per el fet d´anar a peu, un desplegament de guàrdia urbana per regular el circ de cada dia a les mateixes hores. (que consti que alguns/es usuàries d´aquest vehicles el camí més llunya que tenen que fer és de sols un quilòmetre i mig)

I la setmana que ve, i en concret el dia dinou els últims en entrar a estudiar, per cert, i sols és una pregunta, ¿algú li faria il·lusió acompanyar-me el primer dia a classe? Ei !!! ja aparcament i el professorat és molt enrrollat .... no cal dir que els companys també u son.

És que em faria molta il·lusió, amb sentiria diferent per unes hores
He llegit un pots de la Joana Torres on parla de les relacions sexuals i del mot ... L´altra ... fent referència a les situacions que és poden donar, al tenir que compartir l´efecte amb una altra dona, (diria jo amb una altra persona) se prou bé que pot portar remordiments certes situacions que a la vegada no t´agradaria trobar-te amb la mateixa situació (o si? Qui saps si encara ens falta sensibilitat per poder assumir alguns rols, ser possessius cada vegada més, no aporta res de bo)

No se que i podria dir jo a tot això, ni que i podria aportar a tantes preguntes relacionades a les relacions Sexuals amb parella estable i/o esporàdiques fora d´ella.

Tinc l´opinió que el Sexe serveix com exaltació d´amor, entreteniment, procreació i potser, altres matisos que de segur els desconec.

Tenir que ser l´altra persona és quant les trobades tenen continuïtat amb el temps, i el respectable li treu punta amb murmuracions, és el fet de que no tothom pot accedir a tenir aquest mal de cap. *(és que esta molt bé que un home en tingui les que pugui, i no tan que una dona faixi el mateix)

No fa pas maça temps vaig fer unes reflexions sobre la Llibertat, Respecte, Tolerància i Fidelitat, alguna cosa no va pas massa bé, quant és te que buscar emocions fora de la parella, o que de les parelles ocasionals (d´un parell de dies) no surtin satisfetes de la topada, tothom te les seves fantasies i és voldria el tractament adequat en cada ocasió per poder sentir lo que és busca. (m´agradaria poder tafanejar en la ment de dos amants en el moment de començar les carícies, (aquí te pillo i aquí te mato) de segur que voldrien explicar o que els entenguessin de com voldrien el moment per poder sentir plenament)

Com humans som molt complicats, i la rutina ens fa perdé interès i posició emocional, clar que tot lo fora sempre pot ser millor, fins que arribi la decepció o la monotonia.

M´agradaria, ser l´altra i que se m´espliques les seves experiències fins on és pogués.
M´agradaria, que el sexe no fos sinònim de retenció n´intercanvi d´interesos.
M´agradaria, que amb parlessin a cau d´orella i que les coses poguessin quedar clares.
M´agradaria, poder dir no, sense que ningú és pugui sentir-se depreciat i molestat.

Cada persona te que tenir la llibertat de fer i desfer, buscant la seva felicitat, amb pels, amb neures, amb amants o sense

És complicat veritat? dons si, sols podria quedar la masturbació i fer volar l´imaginació, de segur que no és te decepció, o bé, parlar obertament de les intencions i desitjós, clar que moltes persones no estan preparades per tan. (una llastima)

Ei !! que ningú estigui escandalitzat

*No comparteixo aquesta manera de pensar de molta gent

domingo, 2 de septiembre de 2007

La fresca a sigut la causant de despertar-me d´hora, necessitava alguna cosa que amb tapes les espatlles, no era de pes la necessitat, era d´una mica d´escalfor, e posat els peus a terra estant uns moments assentat, sense sapigue prou bé a on era, Morfeu rondava dintre meu i és negava a sortir, se revelava i feia que no pogués obrir els ulls, la claror molestava i en passes curtes e indecises he arribat l´excusat (no se perquè li diran així) i el Deu fent de les seves i jo assentadet a la tassa. (que no en te la forma)

Acabada l´assentada, que no era de protesta i si de necessitat, he tornat al llit, cobrim el cos, i ara sí, he deixat que la divinitat anés fen .......................... dons no, ara no.

Mandrejant (avui és festa i diumenge ... ja seeee, que és un dia com un altre i que el sol surt per el mateix lloc i que la vida és com és i patim, patum, que si tomba que si gira, etc., etc. .... ) i tot esmorzant he decidit anar a la capital, (amb refereixo a la Tarraco) per fer una visita al mercat d´antiquaris, rastre de coses absurdes i demés afinitats de trastos inútils i gangues úniques. (escric això amb un somriure sense malícia)

Sempre son casi els mateixos, i les salutacions son evidents amb el clàssic
-- que? com va tot
i amb la resposta obligada de
-- com sempre, na fen
sempre he volgut sapigue si és guanyen la vida amb la paradeta o tenen alguna altra activitat professional, sempre tenen els mateixos gerros, quadres, llibres, ferros i enrredos al damunt del taulell, posats en diferent ordre.

Mirant en una de les paradetes amb artesania de vidre (fussing) sento una veu que diu
-- como estáis vos
Aquesta veu femenina d´accent Argenti la reconec, la miro i veig una noia jove, molt morena de pell
-- muy bien y vos?
-- parecéis voludo Juan, no me reconoces?
Creia que ja estava despert i que el fill d´Hipnos i Nix estava descansant a la seva morada
-- discúlpame, estoy algo atorado, creo recordarte deee .......
-- hacia un monográfico en la escuela y estaba sentada al lado de Elena
Quina manera de fer el ridícul (no és estrany amb mi, son coses nates d´un mateix) si sols han passat tres mesos i ja no recordada el seu perfil anatòmic i a prou feines la seva veu.

Desprès d´aquet moment ja tot a sigut diferent, preguntes, respostes, somriures i mirades als ulls.

El món de la faràndula i l´artístic és ple de sorpreses agradables, vaig veien que el meu futur podria ser en fires i mercadillos.

sábado, 1 de septiembre de 2007

Ahir divendres he clavat, si, tal com sona, he clavat, i no es tan fàcil com jo creia, tinc que reconèixer que estava una mica tremolós, he tingut que posar tots els sentits en la feina que feia, no o tenia gaire clar, encara que les instruccions escrites, ben llegides, explicades i demostrades amb múltiples ocasions, han servit per fer una feina mitjanament correcte.

La boca anivellada, el forat ajustat al diàmetre requerit, llum a dojo, i amb ma de ferro, (bé, és una expressió barroera, més aviat, ferma) he començat a repicar per poder premé el filet, poc a poc amb passió i sense compassió he anat fen meva la resistència de la boca, desprès d´uns instants, he considerat que ja estava prou bé i ben clavada.

Durant la nit he tingut somnis de possibilitats i de clavades múltiples i més perfectes, ja se sap, les emocions i segons quines experiències et poden portar en un estat d´extasis temporal, avui per el mati ... amb més calma ... he mirat la clavada, repassant cada pas fet, estic decidit .... no vull pas que sigui el primer i l´últim diamant amb talla brillant que clavi.

Clavaré, i tan que si.