El dilluns passat va començar la mitja jornada per els més menuts, estic parlant de l´escola bressol, així que a les nou del mati vaig tenir que anar, perquè les cuidadores-professores poguessin reconèixer (mirades, somriures, preguntes velades de conversació i un ja ens veurem si és cau l´ocasió) els avis del nadó per si tinguéssim que anar a buscar-lo. (al nadó clar)

Quin guirigall, cotxets, pares, els avis i plors, tot un festival per els grans, (per alguns clar, que això de sentir plorar a la canalla també imposa) salutacions i quedades per poder fer un mos amb tertúlia a una cafeteria de la vora del col·legit.

Dos dies desprès l´arrancada general de quasi tots els estudiants, amb tot lo que suposa la mobilització estudiantil, o sigui, mamàs lluint la morenor del estiu, de modelets més o menys afortunats i ben posats, cotxets per el damunt de les voreres, quatre per quatres monstruosos per resguardar i protegir un crio, que no sigui que quedi contaminat per el fet d´anar a peu, un desplegament de guàrdia urbana per regular el circ de cada dia a les mateixes hores. (que consti que alguns/es usuàries d´aquest vehicles el camí més llunya que tenen que fer és de sols un quilòmetre i mig)

I la setmana que ve, i en concret el dia dinou els últims en entrar a estudiar, per cert, i sols és una pregunta, ¿algú li faria il·lusió acompanyar-me el primer dia a classe? Ei !!! ja aparcament i el professorat és molt enrrollat .... no cal dir que els companys també u son.

És que em faria molta il·lusió, amb sentiria diferent per unes hores