La fresca a sigut la causant de despertar-me d´hora, necessitava alguna cosa que amb tapes les espatlles, no era de pes la necessitat, era d´una mica d´escalfor, e posat els peus a terra estant uns moments assentat, sense sapigue prou bé a on era, Morfeu rondava dintre meu i és negava a sortir, se revelava i feia que no pogués obrir els ulls, la claror molestava i en passes curtes e indecises he arribat l´excusat (no se perquè li diran així) i el Deu fent de les seves i jo assentadet a la tassa. (que no en te la forma)

Acabada l´assentada, que no era de protesta i si de necessitat, he tornat al llit, cobrim el cos, i ara sí, he deixat que la divinitat anés fen .......................... dons no, ara no.

Mandrejant (avui és festa i diumenge ... ja seeee, que és un dia com un altre i que el sol surt per el mateix lloc i que la vida és com és i patim, patum, que si tomba que si gira, etc., etc. .... ) i tot esmorzant he decidit anar a la capital, (amb refereixo a la Tarraco) per fer una visita al mercat d´antiquaris, rastre de coses absurdes i demés afinitats de trastos inútils i gangues úniques. (escric això amb un somriure sense malícia)

Sempre son casi els mateixos, i les salutacions son evidents amb el clàssic
-- que? com va tot
i amb la resposta obligada de
-- com sempre, na fen
sempre he volgut sapigue si és guanyen la vida amb la paradeta o tenen alguna altra activitat professional, sempre tenen els mateixos gerros, quadres, llibres, ferros i enrredos al damunt del taulell, posats en diferent ordre.

Mirant en una de les paradetes amb artesania de vidre (fussing) sento una veu que diu
-- como estáis vos
Aquesta veu femenina d´accent Argenti la reconec, la miro i veig una noia jove, molt morena de pell
-- muy bien y vos?
-- parecéis voludo Juan, no me reconoces?
Creia que ja estava despert i que el fill d´Hipnos i Nix estava descansant a la seva morada
-- discúlpame, estoy algo atorado, creo recordarte deee .......
-- hacia un monográfico en la escuela y estaba sentada al lado de Elena
Quina manera de fer el ridícul (no és estrany amb mi, son coses nates d´un mateix) si sols han passat tres mesos i ja no recordada el seu perfil anatòmic i a prou feines la seva veu.

Desprès d´aquet moment ja tot a sigut diferent, preguntes, respostes, somriures i mirades als ulls.

El món de la faràndula i l´artístic és ple de sorpreses agradables, vaig veien que el meu futur podria ser en fires i mercadillos.