Aniversaris sentimentals

Dintre de res serà la efemèride de la proclamació de la Segona República, (vuitanta i dos anys) quasi tothom estava d´acord què un Borbó deixes el tro i marxes fora de les fronteres d´Espanya.

No cal esmentar què en aquells anys van anar les coses no massa bé, de dictadura a dictadura, algunes dures altres toves i el poble amb misèria i emprenyat. (com ara mateix)

Els militars també estaven ressentits, les noves lleis exigien noves maneres de fer, alguns tenien que passar per la universitat i mols eren tan analfabets què no entenien res de res... així ens va anar, un mix metro amb veu aflautada ens va donar per el cul durant quaranta anys.

Encara queda la llavo, la palla i la pols de un llegat tirs i esgarrifós, no volen pas què la democràcia sigui això... un estat anímic normal amb concòrdia entre persones.

Això de la concòrdia no podrà ser mai, és una quimera en un estat d´equilibri constant, sols falta que algun familiar propi i el seu seguici faci una bretolada fora de lloc, per fotre per terra moltes il·lusions.

Així dons, felicitats per els Republicans y també per famílies separades per gent poc fiable.

La realitat de la dóna i el seu món

El dia internacional de la dóna és el dia vuit de Març, un dia mol senyalat per un gran col·lectiu què lluita per sobreviure en un món d´homes.

La guerra  soterrada i present entre els  gèneres és mol evident, de tots és sabut el tracte continuat amb forma de violència, violència quasi amagada per anul·lació psicològica, per brutalitat física, per reconeixement en les seves tasques quotidianes amb sous mínims, i lo més escandalós... algú agafa la determinació de revessar-lis la vida.

No voldria pas què és penséssiu què estic en contra del home, (del mascle) no... no és això, és la realitat actual dintre del petit món que jo conec.  (tinc la sospita què arreu és el mateix)

Acostumo a parlar sempre de persones, i aquestes son meravelloses, però hi ha excepcions, i tan què hi son, algunes d´aquestes (afortunadament no en son gaires) fan us d´una manera exacerbada de la condició de dóna i home trepitjant una harmonia què la majoria voldria tenir.

Un home escridassà, humilia, explota, pega, extorsiona i mata... una dona també fa això, però no mata tan escandalosament... anem bé, mol bé...

La mitologia parla de Lilit, i estic enamorat d´ella i com ella, esta el món ple d´exemples què possiblement estan en el nostre entorn, per no dir dintre de la mateixa família, (encara que no és vulgui reconèixer) però, també hi ha la què és estranya, buscant confrontacions i comportant-se com a sers del submón, diguem com a àrpies i bruixes d´escombres i calders.

No puc comparar a dues o més persones per els mateixos fets... sols expresso les meves experiències (fracassos amb dónes i homes) viscudes i també escoltades.

Així dons, felicitats a les dónes què treballen, son mares, avies i persones (entre altres coses)

Pd.: Tu creus què ets una d´elles?  

Tenir por o respecte?

Qui te por?   De que és pot tenir por?   En alguns casos, la por pot ser de alguna manera el resultat del remordiment?

En tots els casos, deixar de tenir-la, pot suposar un alliberament lògic i entenedor de moltes situacions quotidianes.

Qui te por?    Possiblement totes les persones, de res i de tot, algunes pors son malaltisses i per algú pot semblar un suplici no trobar una sortida adien a la seva angoixa...   

De que és pot tenir por?    De tot, principalment d´altres persones i les seves reaccions, algunes pors les inculquem (les inculques) als infants i a gen gran per aconseguir quelcom, sent  practiques una mica cruels en mols casos, les amenaces reincidents de la possibilitat de pèrdua de quelcom  privilegi, la negació d´aliments i el xantatge emocional continuat. (entre altres)

Algunes persones adultes aparentment deixen de tenir por, o això diuen, per motius de rebel·lia en moments ofuscats, no defensen res, sols deixen de tenir respecte a unes formes preestablertes de convivència i en tot cas, la paraula té la raó de ser.

El respecte al pròxim comença en un mateix, i sense por, és pot assolir moltes coses, tothom tenim detractors de la manera de ser, ningú pot qüestionar a un infant, aquets és digne d’escoltar-lo amb respecte i sense por.  

Tu que llegeixes això... ets capaç d´escoltar a un infant i si cal demanar-li disculpes?... Jo si.

 

Pd.: Hi la gelosia?   És una por de la inseguretat emocional?   Amb tot això, tinc la meva versió i opinió.   

Un bon encadenat per guardar una roda...

Al llarg del temps ens creiem que tot ho tenim sota control, què tot gira en el nostre entorn, què podem fer i desfer sense importar-nos pas massa dels esforços i les opinions dels nostres conciutadans, el glamur teixit artificialment  ens sembla poc i què és mol sòlid.

I la roda dons?  És la persona lligada a un passat, què sense ell no seriem res, per mol què és vulgui lluitar no canvia res, per això la feixuga cadena del record.

La maquina més o menys sofisticada a desaparegut, algú la farà servir al seu caprici sense importar-li quins lligams emocionals tenia, és més important posseir quelcom sense vergonya, què ser elegant i coherent.

Quin costs pot tenir tot plegat?

Quina barra tenen algunes persones

De tan en tan faig reflexions en veu alta, potser no son ajustades del tot a la realitat global, i poden molestar algunes persones, i ho pretenc a mitges, encara què algú sempre estarà en l´ignorància del seu entorn.

He opinat de la llibertat, dels esclaus moderns, de les relacions entre persones, de la violència dintre la mateixa família, de l´empatia, i, de moltes més coses que no venen al cas, però al fons de tota mena d´expressió romana una quimera i la realitat de poder entreveure una lacra què flagel·la a moltes famílies i com no, a la societat en si, aquesta malaltissa manera de fer, té per nom gelosia.

Quant aquesta és manifesta dona pas a l´enveja, veient monstres i ofenses allà ha on no existeix cap mena de mal, provocant greus ruptures violentes entre familiars directes, i, mentrestant s´ignora un esforç físic i monetari que durant el temps s´ha produït.

Mai és podrà recuperar la confiança perduda, tot i així la deute moral no te preu, i la l’econòmica ja és valorada.

Per serveis prestats durant set anys... son 35.000 Euros

La violència dintre de la família

Les histories sempre tenen un començament, les dictadures també el tenen, i no cal dir què la violència sigui aquesta psicològica o física també tenen el seu origen.

No potser tenir un estat emocional completament pla i uniforme, sempre n´ha un quelcom què pot espatllar un anhel desitjat per tenir una PAU i felicitat duradora.

La raó de la violència per les dues parts, la dictadura implantada en un moment determinat, sempre és donen per un abús irracional en moments d´ofuscació dintre d´una volguda ignorància, després d´això, la ruptura total de relacions socials i diplomàtiques.

Algú a volgut disfressar i matar l´empatia, algú a tingut mals pensaments d´odi i gelosia, algú volia implantar un estat de pànic i pors, algú a volgut extorsionar amb represàlies emocionals en un lloc no adien per aquestes practiques.

Així dons, soc i serè caòtic, dictador i violent, tan físicament com psicològicament, mentre ho cregui convenient, defensant el meu entorn.

Això si... els feixistes son els corruptors de voluntats.

Què és l´IVA?

     Una bona pregunta, tothom la paga i protesta per aquet impost, la cosa no és pagar-la, és saber perquè ho tenim què fer.

     Els impostos serveixen per recaptar, per que els governs tinguin liquiditat, per fer quelcom al servei de la ciutadania, d´ells  també és nodreixen alguns polítics què presumptament son corruptes i traeixen al poble i a la democràcia.

     Les pujades son cada cop més escandaloses, i no passa pas res, i continuaran pujant, és lo millor què poden fer, per tenir les butxaques plenes i els estomacs també, un 18% ho un 21% no és gran cosa per preus minsos... això és el que creiem, però al fons de tot això encara n´ha el comerciant què fa un cap més, arrodonint a l´alça, no sigui cas què la xavalla és quedi per els calaixos.

     Anem bé, mol bé, mirant fredament, l´article el comprem dos cops... me explico, un objecte quelcom què esta a la venda i que val cent Euros, vint-i-un son impostos directes, setanta nou el preu fixat per la tenda, aquet preu és el resultat de carregar un cinquanta o seixanta per cent del preu de cost.

     Ah !!! Els salaris avall, les pensions retallades, la sanitat, sota mínims, (diuen què els pots operatoris amb ingrés, els pacients tindran què portar el taper de casa) l´ensenyança és massa cara per tothom, en què sols és sàpiguen les tables de multiplicar i llegir els titulars impresos ja n´ha prou, i mol important i d´una sola inspiració d´aire dir els noms d´els Reis Gots, començant per Ataülf i acabant per el Rodrigo, aquets trenta-i-tres ho tenien mol clar, tot ho cobraven en carn.

     Resumin... els dirigents què actualment tenim son uns cràpules, els comerciants fan de les seves fent rebaixes i promocions, (disculpeu, la musculatura de la cara amb fa fer una ganyota) i la resta de la població a callar i a pagar, no sigui què ens senyalin amb el dit.