Misògins? ... pot ser que no

Aquesta matinada entre mig d´olor de suo i un trans fons sorollós de maquinaria de fabrica estava escoltant la conversa de uns companys de feina.

El lloc més aviat reduït, serveix per rentar-se les mans i alleujar el cos, per un moment creia que estaven parlant de un mamifer més o menys assequible per fer-te companyia i, gaudir-ne com a mascota, els comentaris anaven pujant de to, (bé ... tampoc és que jo sigui un purità) i les paraules anaven fent referència a qui, com, la cadència, i de quina manera és tenien les relacions sexuals.

Puc entendre que la comunicació entre persones és pugui fer un intercanvi d´informació més o menys explicita i verídica.

Dons bé ... he preguntat si parlaven de persones i la contesta a sigut que no, parlem de dones ... la relació era de tres contra un.

Ara si que ja estic convençut, que la guerra entre gèneres sempre tindrà la pitjor par, la dona, i que consti, això passa perquè vosaltres u permeteu constantment per donar oportunitats a aquestos mascles misògins.

Cuina i fogons

Aquest mati he estat en el mercat que cada diumenge fan al pla de la Catedral de Tarragona, soc assidu visitant, no és que busqui cap mena d´oportunitat en objectes decoratius o antiguitats revelats, és sols passejar i fer-la petar amb els senyors que tenen parada.

Alguns d´ells ja em reconeixen, i sempre fan sapiguer si tenen alguna novetat per oferir-me, o bé jo faig les consultes pertinents, el Ramon te una parada de closques i petxines a més de llibres que en parlen, ell és el que em serveix el nacre, el Pere és dedica als minerals i cristalls, la seva parada també esta molt sortida d´aquest món tan espectacular.

N´ha la costum de regatejar i fer el paper d´entes per treure bon partit en alguna cosa que sigui graciosa, poques vegades et deixen marxar quant preguntes, sempre tenen les paraules adequades per fer el seu negoci.

La satisfacció és trobar algú que pugui aportar coneixements d´alguna matèria que sigui interessant, i, avui a sigut un dia rodo, avui he pogut visitar un santuari de un gran artista i joier, he pogut entrar a la cuina del seu taller, he tocat els seus fogons.

Sant Tornem

Ja ha passat la santa setmana, han sigut unes petites vacances tot just començar la primavera, per alguns els seu destí a sigut anar fora de casa en llocs més o menys allunyats per descansar de la rutina diària, alguns d´ells ja no tornaran per causes que son una lacra, amb refereixo als accidents de carretera.

Com cada any he tingut uns dies de fer el gos (no fotre brot i jaure per els racons) pensant, meditant i fen comparacions de la vida real i de les exigències que ens comporta un estatuts determinat.

Demà de matinada tornaré a la rutina establerta amb una visió renovada, a sentir el soroll, a escoltar les mateixes exclamacions, a donar també peu a que facin cara de sorpresa (si no poses sal i pebre serien una mica avorrides les vuit hores) per les sortides oníriques de cada moment.

No ... no és que passi ... és que explicar cada dia la mateixa cosa ja és fa pesadet, de totes maneres tinc el compromís de fer un curs accelerat amb un parell de persones de com anar al excusat i no embrutar la porcellana.

Bé ... igual faré una demostració pràctica perquè és pugui comprendre millor, u dic per el nivell que n´ha.

¿Tenir o gaudir?

Ja esta aquí el temps mig, tot és perfum i tendresa ... la deessa primavera ja a despertat de la foscor i del mal son del hivern.
¿I els humans que fem?, dons res, no fem res per conquerir aquesta pau interior tan anhelada.

Que tingueu una bona Santa Setmana, estigueu a on estigueu.

Efemèrides

Cada dia és d´alguna manera especial per pensari, fer o tenir cura d´alguna cosa, pot ser un dia per records propis o col·lectius, o bé de dol per motius penosos ja passats i o presents.

Demà dissabte serà el dia de la dona, un dia ple de significat per uns i no tan per uns altres que és comporten com misògins sense escrúpols, explotant de tota manera als seus congèneres que sempre han sigut font de vida, clar que alguns cops estan ajudats per las mateixes que ja estan sent utilitzades per els seus propis fins malaltissos i de poder.

Així dons ... estic en contra de les diferencies de gènere, sigui a on sigui e imposades per qui sigui, i per els motius que siguin, la paritat, igualtat i respecte tindrien que ser l´ensenya de cada dia.

Felicitats dones, per ser com sou i fer lo que feu, i no és per aquesta efemèride, és per cada dia del any.

Anell d´argent, fossa a la cera perduda

Que i farem !!

Sempre he pensat que cal tenir les mans ocupades i, la ment també o pot estar, ja no és qüestió de treballar per sentir-se realitzat, si no, el sapigue que tens que fer en les hores d´oci, els projectes pensats i potser influenciats per algun motiu poden donar molta satisfacció.

Clar que tot això és pura teoria, que també és bo ser còmplice de possibles inquietuds de grups socials o persones.

La il·lusió per tot lo nou pot ser similar al enamorament, tens la tensió en el cos i a la ment, i la força de poder descobrir o tornar a sentir aquella cosa que et fa més optimista, tot això amb una mica de precaució, no sigui que és pugui seguir fil per randa amb el conte de la lletera.

Eii ... ! que la primavera esta ja a prop

Anell de ferro i soldadura descuidada de llautó

¿Preocupacions? ... Quasi que no

En molta atenció vaig veure i escoltar una bona part del debat i cara a cara de dues persones que volen ser el màxim representant de la nació espanyola.

Tenien les cares molt serioses i era evident que estaven en una tensió molt forçada per no perdé els papers, un tenia la boca molt seca i és notava la saliva espessa entre els llavis, l´altre, de tan en tan li sortien les gotes de la mateixa quant remarcava alguna paraula, és de suposar que la mancança de un got d´aigua a la vast de la ma deu de ser per motius de seguretat.

No puc opinar gran cosa d´aquesta topada, tothom ja ha fet les valoracions oportunes, i amb les satisfaccions personals i pertinents, segons els interessos de col·lectius polítics.

No estic molt segur que un partit polític tingui que tenir la majoria absoluta, seria com molt bloquejant i és podria caure en la temptació d´intentar una mini dictadura, soc més partidari de repartir el poder i tenir un possible soci de govern que faixi de fre de tan en tant o que sapigue donar ànims i trempera per intentar solucionar molts dels problemes que pateix aquesta societat en que vivim o sobrevivim en alguns casos.

Lo més desconcertant és poder trobar el grup ideal per poder fer aquesta unió per anar per feina.

I l´oposició? Dons bé, aquesta també te que sapiguer fer la seva feina com cal, no és val dir i fer de tot per tal de remetre contra autonomies i les seves persones que viuen en elles.

Espero que el sector eclesiàstic amb els seus bisbes estiguin a l´altura que pertoca, fen la seva feina com cal i deixant que les coses mundanes son com son i les llibertats personals també i tenen el seu lloc.

Ah !! ... en alguns moments vaig tenir vergonya i una mica de por