miércoles, 5 de marzo de 2008

¿Preocupacions? ... Quasi que no

En molta atenció vaig veure i escoltar una bona part del debat i cara a cara de dues persones que volen ser el màxim representant de la nació espanyola.

Tenien les cares molt serioses i era evident que estaven en una tensió molt forçada per no perdé els papers, un tenia la boca molt seca i és notava la saliva espessa entre els llavis, l´altre, de tan en tan li sortien les gotes de la mateixa quant remarcava alguna paraula, és de suposar que la mancança de un got d´aigua a la vast de la ma deu de ser per motius de seguretat.

No puc opinar gran cosa d´aquesta topada, tothom ja ha fet les valoracions oportunes, i amb les satisfaccions personals i pertinents, segons els interessos de col·lectius polítics.

No estic molt segur que un partit polític tingui que tenir la majoria absoluta, seria com molt bloquejant i és podria caure en la temptació d´intentar una mini dictadura, soc més partidari de repartir el poder i tenir un possible soci de govern que faixi de fre de tan en tant o que sapigue donar ànims i trempera per intentar solucionar molts dels problemes que pateix aquesta societat en que vivim o sobrevivim en alguns casos.

Lo més desconcertant és poder trobar el grup ideal per poder fer aquesta unió per anar per feina.

I l´oposició? Dons bé, aquesta també te que sapiguer fer la seva feina com cal, no és val dir i fer de tot per tal de remetre contra autonomies i les seves persones que viuen en elles.

Espero que el sector eclesiàstic amb els seus bisbes estiguin a l´altura que pertoca, fen la seva feina com cal i deixant que les coses mundanes son com son i les llibertats personals també i tenen el seu lloc.

Ah !! ... en alguns moments vaig tenir vergonya i una mica de por

1 comentario:

Maite dijo...

Aixó precissament és el ue m'inspiren alguns politics, vergonya i uns altres por, molta por.
No em sento representada en absolut per cap d'ells.
De totes maneres si hagues de triar un gobern, també faria com tu, Joan, uns quants de cada partit perquè així hi ha menys perill d'un poder absolut, que aixó si que em faria molta por