Una de poc seny (III)

Aquest tram sembla més una autovia que una carretera, no te res a veure l´antic traçat i totes les entrades estan fetes amb generositat i adients indicacions, estic ja trepitjant la graveta de l´illeta de la sortida del aparcament (antiga carretera) del pont del diable o de les ferreras, (l´aqüeducte) al fons al costat de la porta del recinte esta un vehicle aturat amb les llums del interior enceses, i en la distancia s´intueix moviment de gent, no i puc fer res, un somriure als llavis acompanyat de un suau moviment del cap i per dintre meu penso, mira, uns que estan de festa.

No perdo el pas, més aviat l´incremento per intentar fer el camí en menys temps, el curt tros que falta, intento endevinar quin model de vehicle esta a punt de superar-me per el soroll dels seu pneumàtics, res ni un, en això soc negat.

Obro la porta i saludo al Sr. que atent la botiga,

- Hola, bona nit
te una rialla simpàtica als llavis
- Bona nit
- Mira, he quedat aturat i crec que és qüestió de no tenir gas-oil
continua amb la rialleta, suposo que la meva cara era tot un poema i ell això de gent sense suc deu de ser com una historia que li distreu de la monotonia de servir i cobrar.
- Sol passar, aquests trastos donen sorpreses ... estàs molt lluny ...
- No, just de l´entrada del vial de l´autopista .. uns sis-cents metres
estava pagant i fen-la petar quant de reüll veig una armilla de color groc que és dirigia a la porta de la tenda, i sento una veu que pregunta ... de qui és el nisen que esta a la cuneta ... cony, de qui tenia que ser, si sols érem el botiguer i jo.

Em giro, i amb trobo a un Mosso tot equipat i plantat, tinc que reconèixer que feia cara de pocs amics, aixeco una mica els braços i li dic,
- es el meu, ja veu, aquesta ferralla no ha tingut a bé senyalar que anava curt de suc, i he quedat aturat, sento las molèsties que puc ocasionar.
- Res home, no et preocupis, esta tot molt ben senyalitzat i fora de la via, no fa nosa
Miro al carrer i no veig cap cotxe oficial
- Deu de fer molta estona que esta aturat, oi?
- Dons, no gaire, el temps just de venir d´allí a peu
- El motor esta més aviat fred
- No m´estranya, no ha tingut pas massa temps per posar-se a regim, acabo de sortir de l´escola d´Art i Diseny
Es difícil a cop d´ull o per el tacte de les mans sapigue la temperatura d´un vehicle i el temps que pot estar parat si no és te tecnologia i estris adequats, l´explicació donada el deix convençut, i per la meva part estic segur que ha sigut regirat buscant o comprovant la personalitat del conductor del mateix.
- Si ja esta, el portarem i el posarem en marxa
- No és preocupin ja aniré fent, no voldria distreure les seves obligacions
Com que varen insistir un altre cop, dons jo a creure, encara que la caminada de tornada també en ves fet il·lusió.


Continuarà