domingo, 15 de julio de 2007

Com vaig dir ahir

Com vaig dir ahir, per la tarda va ser tarda de platja, feia anys que no anava a prendre el sol i les aigües...(això de prendre es un dir, que de fet, el que prens es sorra als peus a casa)

Vaig anar amb el propòsit de PINÇAR...(jejeje...quina moral que tinc) i de ser crític en el personal que anés trobant per el meu camí, (és una manera de comparar i criticar-me a mi mateix) dons bé, impossible de poder fer cap mena de comparació de la gentada que estava gaudint de un bon tros de natura.

Això si, la natura és esplèndida i tolerant ja que la majoria de persones no son capaços de tenir el més mínim esplendor ni tolerància amb ella, per mostra la petita ferida feta per un vidre al talo del meu peu dret, amb pregunto, que caram feia un vidre de botella de birra enterrat en l´arena, és un parany quasi terrorista per els danys que poden causar, en fi, coses de la vida.

Avis, nets, joves, adults, estrangers, cadires, tumbones, tovalles grans i petites, cubells, pales, rasclets, paraigües grans i petits, flotadors, clots a la sorra, construccions impossibles de fer, pales amb les seves pilotetes, acompanyades d´un/a ocasional esportista, (i com boten...) gorres de tela, barrets de palla, ulleres de sol i de les altres, cridòria de la gent i dels infants, tot ple de color i de formes, altes, baixes, grosses, primes, boniques, caigudes, replegades, tapades, descobertes, molsudes, flàccides, escandaloses, vergonyoses, peus, ungles tallades, llargues i tortes, pintades amb tota mena de colors i textures, tot plegat encantador i encisador, i al mig de tot això, estava jo contemplant l´espectacle de la creació de la natura i humana.

I el Pinçar?

Jo pinço
Tu pinces?
Ell/a pinça?

Nosaltres pincem
Vosaltres pinceu
Ells/elles pincen

Això és el present, el futur ningú la vist i és una mica incert...o no?

Jo pinçaria .... i tan que si
Tu pinçaries?
Ell/a pinçaria?

Nosaltres pinçaríem
Vosaltres pinçaríeu
Ells/elles pinçarien

Dons bé, no he pinçat, tenia prou feina en el bany d´aigua, en contemplar al personal i anar coix per la petita ferida, deixo per una altra dia la difícil tasca de fer aquest intent.

Ahh !!! potser que vagi calçat i protegit.

1 comentario:

Joana dijo...

Espero que lo del peu no sigui rés!.
Jo vull anar aquesta setmana a fer un vol per la sorra, a pet d'ones, quan plegui a les 8, aprofito que no tinc en Martí, crec que és la millor hora.
Petonet.