Ahir, dia de compres a Bna, per entrar a la capital ja es va fer una mica feixuc, però, ja se sap els cotxes tenen avariés i accidents i el caos ja esta muntat formant-se cues i retencions, és típic, i un ja o te assumit.
Per la vora del mercat de Sant Antoni i tinc uns quants interessos, més aviat és el punt de partida per fer la ruta de les meves compres i consultes tècniques.
Tot arribant una mica tard a tots els llocs, vaig poder assolir els meus propòsits al mig dia, i poder anar a dinar al mercat de la boqueria “bar pinocho” es un lloc petit ple de gent assentada i dreta, el pas de la gent que entra i surt del mercat fa que sigui un lloc entranyable, que de menjar no en falta i la seva qualitat preu sigui molt acceptable, això si, comoditat lo que se diu comoditat no gaire, però te el seu glamour, i a mi m´encanta la situació.
Desprès a mandrejar als voltants de la plaça del pi, a la aombra dels plataners i de la mateixa paret de l´església, com és degut amb un gelat a la ma i el cul a la grada de les escales fent de turista despistat que deix passar el temps fins que la fresca torni als carrers.
No estava pas sol, altres persones anaven posant-se al costat, totes arrenglerades seguin la grada i cada una d´elles amb les seves dèries i fets, amb un conjunt semblava ben bé, una filera d´orenetes multicolors reposant, totes en un fil de corrent elèctrica a mitjans de la tardor.
Es un lloc a on no és pot conduir, i apartat lo suficient del bullici dels cotxes, aquest silenci invita a escoltar els sorolls produïts per les persones en trànsit per aquest lloc, les rialles, les converses, el frec de les sabates al terra, el plor d´un infant, i de fons un acordió, que li anaven traïen notes suaus de melodies romàntiques, i les meves parpelles anaven caient, anaven protegint els ulls de la claror, i un sopor dols va anant vencent la voluntat, el meu cap anava i venia per el seu pes, que més donava que estigues en públic i assentat a la grada de una escala, que més donava si la gent veia com jo sestejava amb una postura vertical e incomoda...que més dona, si jo estava a la glòria.
Per la vora del mercat de Sant Antoni i tinc uns quants interessos, més aviat és el punt de partida per fer la ruta de les meves compres i consultes tècniques.
Tot arribant una mica tard a tots els llocs, vaig poder assolir els meus propòsits al mig dia, i poder anar a dinar al mercat de la boqueria “bar pinocho” es un lloc petit ple de gent assentada i dreta, el pas de la gent que entra i surt del mercat fa que sigui un lloc entranyable, que de menjar no en falta i la seva qualitat preu sigui molt acceptable, això si, comoditat lo que se diu comoditat no gaire, però te el seu glamour, i a mi m´encanta la situació.
Desprès a mandrejar als voltants de la plaça del pi, a la aombra dels plataners i de la mateixa paret de l´església, com és degut amb un gelat a la ma i el cul a la grada de les escales fent de turista despistat que deix passar el temps fins que la fresca torni als carrers.
No estava pas sol, altres persones anaven posant-se al costat, totes arrenglerades seguin la grada i cada una d´elles amb les seves dèries i fets, amb un conjunt semblava ben bé, una filera d´orenetes multicolors reposant, totes en un fil de corrent elèctrica a mitjans de la tardor.
Es un lloc a on no és pot conduir, i apartat lo suficient del bullici dels cotxes, aquest silenci invita a escoltar els sorolls produïts per les persones en trànsit per aquest lloc, les rialles, les converses, el frec de les sabates al terra, el plor d´un infant, i de fons un acordió, que li anaven traïen notes suaus de melodies romàntiques, i les meves parpelles anaven caient, anaven protegint els ulls de la claror, i un sopor dols va anant vencent la voluntat, el meu cap anava i venia per el seu pes, que més donava que estigues en públic i assentat a la grada de una escala, que més donava si la gent veia com jo sestejava amb una postura vertical e incomoda...que més dona, si jo estava a la glòria.
1 comentario:
Ja t'imagino el somriure allà assegut...
Publicar un comentario