Les deu i un

El tracte entre persones no ha sigut mai fàcil, sempre i pot més els tarannàs i les formes culturals que el cor, fa anys, potser masses que ja una guerra de guerrilles mig soterrada entre persones de diferent sexe (dones-homes) es un estira i arronsa que diuen que és de volgué guanyar poder, o no deixar-lo perdé.

Fa uns mesos que diàriament i durant sis hores, tinc deu companyes de diferents edats, algunes son mol madures i la seva educació i cultura és diversa. Tot i així, algunes vegades he provocat situacions emocionals per els temes que he tret a debat.

Estan mol unides i mol en contra en la violència de gènere, i no tan en l´eutanàsia l´avort, la guerra, la pena de mort i la religió, encara que no tinguin mol clar les situacions de manipulació psicològica que transmeten algun que altre cop entre elles mateixes.

Les deu son coquetes, llestes, manyoses, netes, presumides, intuïtives, solteres amb, solteres sense, casades, separades, interessants, i, no tan, fumen, “potser massa i tot” riuen i fan olor a primavera, resumint, son dones que fan un esforç en un món d´humanots.

I jo que pinto en aquest jardí? dons n´ho se, ja voldria jo estar segur de sapiguer que caram faig, perquè moltes vegades no m´entero de res, ja que el món és seu, i desprès diuen que no.