
La senyora va fer referència a la seva avia, i va dir que per ser una arracada ja solitària potser seria millor aprofitar el material i fer-ne un parell d´un altre estil.
No he sigut mai amant de desfer per tornar a crear, encara que elles (les joies) fossin fetes amb tècniques modernes de fa quatre dies.
Alguns objectes porten historia emocional i també tècnic i per el meu parer, no és tindrien que destruir mai.
De la seva bossa de mà va treure un estoig petit de color vermellós fosc, i una mica tronat, les seves arestes estan desgastades per el rosament de les mans i potser d´altres objectes.

Tota una sorpresa, l´estoig era de Jaume Mercade i l´única arracada podria ser una obra d´ell mateix, tot i així el segell confirmaria l´autenticitat.

Per descomptat, què el meu consell és deixar-la tal com esta, sigui de qui sigui la peça, com és aquesta ja en queden ben poques, i la veritat son mol testimonials de com és treballava a principis del segle XX .
1 comentario:
Precios, l'estuitx i la joia, jo també la deixaria tal com està.
Es un petit tresor.
Publicar un comentario