Quasi totes les ciutats estan d´enderroc en els seus nuclis antics, algunes illes de cases tenen unes construccions que daten del segle XVII, modificades així que anat passant el temps i les necessitats.
Ara quant s´obren els nous espais sorgeixen parets lluïdes, enrajolades empaperades i pintades, formen part de cuines, menjadors, sales, dormitoris, rebostos i ves a sapigue quines coses més.
En un segon pis, a sortit aquesta paret que te la forma de un foc a terra amb la seva fumera cap el cel, quantes mirades i pensaments sent perdut en mig de les flames?, Quants menjars han sigut cuits amb les seves braces? Quantes paraules i rialles sent han escapat junt amb l´escalfor del foc?
Ara quant s´obren els nous espais sorgeixen parets lluïdes, enrajolades empaperades i pintades, formen part de cuines, menjadors, sales, dormitoris, rebostos i ves a sapigue quines coses més.
En un segon pis, a sortit aquesta paret que te la forma de un foc a terra amb la seva fumera cap el cel, quantes mirades i pensaments sent perdut en mig de les flames?, Quants menjars han sigut cuits amb les seves braces? Quantes paraules i rialles sent han escapat junt amb l´escalfor del foc?
L´ahir ja a passat.
L´avui ja és ahir.
El demà pot ser avui.
I tot plegat és ara.
2 comentarios:
Bona observació. La veritat és que et pots quedar davant de llocs com aquest, i fer bolar la imaginació. Es veu la separació de les habitacions, l'alicatat dels lavabos...
Es curios, jo sempre que veig cases enderrocades on es veuen les parets aixi, també penso com tu. Quina habitació debia ser aquella? on es reunien per menjar? de que parlaven quan s'asseien junts devant la llar de foc?.
Publicar un comentario