sábado, 12 de enero de 2008

És una dita?

És una dita, i quasi mai és pot complir, encara que de voluntat no en falta per par de tothom, així que any nou vida nova.

Els que em son una mica més propers saben prou bé que he començat una nova HISTORIA, i aquesta en majúscules, el temps no és pot aturar i tot i a la fi és devé record per un mateix, i oblit per molts.

Les dècades han passat, i en cada una d´elles alguna emprèn-te han deixat, la família, els amics, el primer peto, el primer dol, el primer sou, el primer fill, el primer, el primer, el primer......, sempre ha estat la primera vegada d´alguna cosa, i sempre per sorpresa o no, l´experiencia de poca cosa a servit, encara que les situacions siguin similars la dècada no.

En aquesta, (la de tothom) els homes de seny (al·legoria per els governants, dignataris, i, reialeses) que tenen cura de països i reialmes, clamen per fer la pau a la seva manera, (fen la guerra i malbaratant recursos) per la gloria de símbols i religions, i jo enmig d´aquet merder començo una etapa que podríem dir que serà ja l´ultima.

Estic impacient, tinc un neguit que no se prou bé com explicar, diria que és por a descobrir que vol dir la paraula i el fet de ser JUBILAT.

Dons bé, dintre de poc, intentaré començar la meva primera sisena dècada sense experiència prèvia, espero no molestar a cap home de seny.

5 comentarios:

Joana dijo...

Joan,
és impossible que molestis, aquest mig somriure teu, "picarón" i dolcet... el recordo i no te pas malícia.
Desitjo que quan arribi aquesta nova etapa, l'omplis de totes les coses que tens pendents, escriguis més i jo, amb un egoïsme amistós, les pugui llegir.
Un petonet.

Maite dijo...

Espero que aixó de la vida nova, del canvi de decada et vagi molt bé, encara que com dius tu sigui la última etapa de la vida, perque no pot ser la millor?
Comença de nou, sense voler aprendre d'experiencies passades, perquè com tu dius, mai et serveix de res, es un altre temps, les coses han canviat, mai serà igual.
I mira, jo t'envejo, perquè ja m'agradaria poder jubilar-me ja n'estic tipa de treballar per obligació, i encara em queden uns quants anyets, que crec que em costaràn molt de passar.
Ja m'explicaràs com es el canvi.
Una abraçada, Joan.

Rosa_Maria dijo...

Tot a la vida són exxperiències. Jo, si tu vols et farè una mica de companyia. Si més no, des els blogs.

Molta sort.

Joan P. ( JAPS ) dijo...

Joana
No tens pas egoisme i si molta bona voluntat, gràcies ;)*

Maite
La vida serà vella i una mica cansada de veure tantes injustícies i també de patir-les, la dècada, incerta en tot el món (com totes les ja passades ... clar) i per la meva part és molt probable que intenti borra una part del disc dur (cada dia ja trec un troset) i, no vulguis corre en el temps que tot passa i tot arriba :)*

Rosa_Maria
Per descomptat per el blogs, no esperava menys de tu :)*

Anónimo dijo...

Sempre he pensat q l'edat no és pas la q "marca" el passaport, sinó la q un representa q té anímica i personalment... Evidentment, en el teu cas, i en el d'altres persones presents en la meva vida, em reafirmo en aquest pensament.

60 anys?? On?? A la cua q et vas tallar?? jejeje

Ptonets!!

Mèrit