jueves, 4 de octubre de 2007

El ser, o no ser, i el voler jugar a dos bandes

Jo no diré que estic de tornada, ni tampoc que soc un ignorant de les realitats globals o de les més domestiques, vull dir que soc conscient de les formes i fondos de moltes coses, siguin allunyades en el temps o del dia a dia.

No és casual que moltes persones s´exaltin i facin signes d`esgarrifança amb acompanyament de paraules més o menys mal sonant cada cop que en una conversa sorgeixen paraules com mussolini, hitler, franco, totalitarisme, dictadura, repressió. ... És una de les tantes formes que és tenen per poder distreure o fer veure que son progres i modernes.

Fingir costa mol i sempre sorgeix el llautó per mol que polim i brunyim els detalls, el tracte continuat i la quasi falta de tolerància fan evidents que son facistoides fora de lloc e intentant subtilment posar les seves virtuts. (l´ultima definició amb somriure)

Unes de tantes paraules que últimament escolto son: Però que diu aquest, qui és creu que és; Pots contar qui deu de ser, res, poca roba. (la ultima frase és refereix a una altre persona i dona)

És clar que encara ja l´ignorància de que “ por mucho que se vista de seda mona se queda “

Ei !!! me encanta torejar i no soc pas torero, i, se que tinc moltes mancances i soc tolerant

2 comentarios:

Joana dijo...

Bueno, jo soc tolerant, crec que em conèixes prou, però noi... els fatxendes em posan!, nerviosa, és clar...
Un petonet torero..

Maite dijo...

Jo també crec que soc tolerant, però es molt fàcil dir-ho. Quan et trobes en una situació que et toca a tu directament, costa molt no prendre partit i ser tot lo tolerant que un diu que és.
A mi també em posen molt... nerviosa els faxendes, com a la Joana.