domingo, 7 de octubre de 2007

Amb o sense


No és qüestió de modes ni de seguir certes corrents urbanes trivials, per tenir una o altre comportament en el vestir i en el pensar.

Crec en la llibertat de la persona i en la puresa de les seves decisions mentre respecti tot el seu entorn, en aquestes definicions no estic pas disculpar-me o voler fer entendre la meva manera de ser i d´actuar.

Ja fa anys vaig decidir deixar-me la barba més o menys retallada, i el cabell llarg, tan llarg que és podia fer una cua e inclòs una trena, posava tot l´interès per tenir una qualitat acceptable.

El perquè de tot això no o sabria explicar, va ser en uns moments convulsos i una mica desorientats, (crec que tothom t´algun episodi més o menys marcats) i no valia cridar i plorar, però si protestar d´una manera u altra amb un comportament inusual en mi.

Ja fa dies que tinc al cap i desprès de quasi una dècada a tornar a uns orígens d´estètica quasi no recordats per mi, pensareu que ja tinc les possibles manies, ferides, decepcions i llunes guarides, ... dons no ... sempre queda un petit record de tot lo que ha fet patir una il·lusió de vida.

Dons bé ... em miro al mirall i quasi no em reconec ... em sento estrany, però continuo pensant igual, així que el pel no te res que veure de ser o no ser d´una forma o una altra

4 comentarios:

Joana dijo...

I doncs... ara tens barba o no?...
Ves per on, ets dels poquets homes que la mateixa els cau bé...
Un petonet.

Joana dijo...

T'he deixat un petit premi al meu bloc....

Ferdinand dijo...

Jo, si no tigués 5 pels pèl-rojos mal comptats, també m'agrado més amb barba. Als altres els hi de fer repelús. En fi, Japs (perdo per anomenar-t així, m'ho dius i ja no t'ho diré més), pots passar pel meu bloc de tant en tant i deixar-m'hi un recadet. És de literatura, única i exclusivament.

http://ferrangenis.blogspot.com

Jo he arribat al teu mitjançant el d'en Francesc Puigcarbó, Bé, la Joana també la visito... Quan comences amb el món blocaire no pares, tot i que hi ha pocs blocs interessants, Un, també, és el teu.
Salutacions cordials des de la plana de Vic.

Anónimo dijo...

Ara ting temps per contestar-ta.Al dia que ens vas dir que ta la tallaries jo creia que seria poquet.Cuan at vaig veura em va sobtar,i una cosa amb va pasar pel cap (perque?).La meva intencio no era fer al numeret,pero en aquell instant nomes podia fer una cosa(plorar).No volia ferir els teus sentiments(perdona si aixi hu vaig fer),Raspecto la teva decisio i sempre hu fare.Racorda que a casa tots t'estimem.