Sabates / la talla / la vida

Ara és primavera i la natura esta revolucionada, o podríem dir que esta despertant del fred i foscor del hivern, l´esclat de colors, les demostracions de galanteig és fan evidents tot floreix i semble que no, tothom va per feina.

Els humans també, és canvia la roba, les sabates i els complements, és qüestió d´ensenyar i amagar parts del cos per enlluernar i fer el joc a la mare natura, no se i pot fer res per evitar aquest procés que cada any és repeteix.

Per cridar l´atenció estan les modes i les passarel·les, amb els models prims com a fideus, encara que si algun disseny te tirada ja se encarregaran de fer-ne talles adients per tothom.

L´única peça que sempre esta al dia amb els models que siguin i que no varien gaire son les sabates, o potser podríem dir estri per posar al peu i resguardar-lo de la duresa del terra a més de fer forats per rosament als mitjons i mitges i d´amagar ungles mal formades, mal tallades o mol llargues

En si, aquestes sabates poden fer anar l´imaginació a llocs de fantasia que en alguns models u poden suggerir, qui no ha vist, unes sabates de dona amb un talo exagerat, i el caminar cadenciós, voluptuós i potser provocador per l´esforç i dificultat que comporta el maleït talo i la postura que porta en si el peu.

¿I les del home, també porten imaginació? Jo diria que sí, donat que el models son sense i amb cordons, planes o amb una mica de talo, mitja canya o bota sencera, y no cal dir l´impressió que fan unes de brutes o molt netes i lluents o de la visió de veure com és netegen, és calcen o descalcen.

Som primavera i els detalls son importants i qui millor ens podria ensenyar els homes son elles, les muses de moltes coses boniques, o sento Joana, et passo aquest meme.

Que et suggereix les sabates d´un home a la primera visió.