miércoles, 28 de marzo de 2007

Relaxar-se

Tot i sé i visqué terres en dins i no gaire lluny de la mar, trobo a faltar moltes coses que gaudeixen els que estan mol més a la vora d´ella i que potser no li donen importància.

Ella, t´un perfum mol especial, és acollidora, t´alimenta, invita a alliberar paraules tendres, fa relaxar-te amb el seu cant suau o engrescador, el seu color t´unes tonalitats segons si esta enfadada o no.

Mentre és gaudeix de l´esplendor d´aquest espectacle i et pots recrear en tu mateix, sents com si el temps estigues aturat, sols esteu els dos sols, una que et perfuma i te canta i l´altre que te somnis de felicitat.

Tot és efímer com l´onades, el temps és temps i les realitats és tenen que assolir, malgrat que ella sigui tan encantadora.

1 comentario:

Joana dijo...

Segur que parles de la mar?..
Unes paraules molt maques Joan.
Petonet.