Trepitjant la ralla i fen de Torero

Per les ciutats no és freqüent tenir que torejar i amagar-se de braus enfurismats perquè estiguin desconcertats i espantats, si no és per festes i sia la costum del lloc en concret.

Però ... (ja i som amb la paraula) n´ha un bestiari que acampa quasi com vol, passeja, corre i descansa per on li rota, i els seus amos/as (conductors de diferents marques i models) son complaents de veure i consentir certes llicencies desagradables, clar que de més segur que si es gira la truita son els primers en bramar com animals.

Així que en les voreres tinc que passar arramblan o refregant paret i planxa, en els passos de vianants esquivo i corro per no ser agafat i atropellat, mentre l´autoritat vestida de groc llampant mira més en lla, sense veure res.

Dons bé ... animalons ferotges de dues o de quatre rodes, aneu amb conte que els humans que van a peu son molt fràgils i també tenen preses i cabòries.

Senyals al firmament

Aquestos dies de vent son ideals per veure-hi més lluny que mai, son dies en que no i ha pol·lució ni boirina que entorpeixi qualque observació a ull nu.

A bans de la sortida del sol és pot observar el planeta Venus amb tota la seva brillantor, així que el dia s´aixeca va desapareixent poc a poc, en aquestes hores de matinada i fort vent és te la sensació de solitud i fred, diguem que els ànims estan col·lapsats tot i sapiguer que l´espectacle sou val.

Entre dues llums i amb un cel blau quasi bru el planeta senyoreja, invitant l´astre Rei a seguir-lo, i de sobte ben be al costat, una aparició que li feia competència, aquesta, sols va ser uns segons, va creixia del no res i així va desaparèixer, no va ser un miratge, va ser un albirament pur i dur.

Estic convençut que això te una explicació lògica i en cap cas podria parlar ni pensar en cap mena d´historia estranya de deus, àngels o visitants d´altres llocs del univers.

I si els receptors solars d´un satèl·lit artificial fessin la rateta com un espill?