El fred entafonat al moll del os, arraconats a la tapia, cerquen el sol la parella de bells, és conforten de la bonança i diuen que avui fa bo.
Repassen els fets més importants de la seva vida, amb tremolors de les mans tot mastegant amb molta parsimònia un grapat d´ametlles torrades.
Diuen que venen mals temps i que molta gent patirà de valent, el jovent és tendre i no té experiència de privacions i fredulades. És que d´això ... les universitats no n´en parlen, i tot no serveix per posar a l´olla.
La mirada quasi perduda en una mata de margarides, van seguin les volades curtes de les abelles ... Aquestes ho tenen més fàcil i de moment no pateixen ... O sí ?
Repassen els fets més importants de la seva vida, amb tremolors de les mans tot mastegant amb molta parsimònia un grapat d´ametlles torrades.
Diuen que venen mals temps i que molta gent patirà de valent, el jovent és tendre i no té experiència de privacions i fredulades. És que d´això ... les universitats no n´en parlen, i tot no serveix per posar a l´olla.
La mirada quasi perduda en una mata de margarides, van seguin les volades curtes de les abelles ... Aquestes ho tenen més fàcil i de moment no pateixen ... O sí ?
1 comentario:
Quin escrit més maco, em fa pensar en una cançó de'n Serrat.
Saps que? te la penjo al meu bloc i aixi la sents tota.
Publicar un comentario