jueves, 6 de noviembre de 2008

Si … però no

Quantes vegades em dit això per eludir un compromís, que no esdevé de gust en aquell moment, o que ens fa un cert recel per les repercussions de futur que poden comportar, dient amb la boca quasi tancada i mol fluixet … és que tinc poc temps i una mica de mandra, ja et diré alguna cosa al respecte.

La por al ridícul i l´inseguretat, fa que perdem oportunitats, siguin les que siguin, (no diguem que no) i no acabem de ser del tot sincers, alguns cops sols falta un prego i traca per que un s´assabenti de les intencions reals i emotives del personal.

Després de poc o molt de temps sorgeixen les reflexions i els sospirs amb moviments de cap en forma negativa, pensant que ha sigut una pèrdua de temps, i, un altre cop a tornar a començar per si la fortuna et toca de nou … i, sempre serà que … si … però ja et diré alguna cosa, encara que penso escoltar la seva veritat.

Mil dubtes, dos mil raonaments, tornari a pensar, i si fos una il·lusió, i la realitat fos un altre?

Dons … No ... però, potser sigui que si.

2 comentarios:

pep. dijo...

il-lusió i realitat, realitat o il-lusió, si ho fas de cor, esta be.

Joana dijo...

La cosa és tenir alguna il·lusió no?.
El dia que res ens emocioni, ja podem plegar!