viernes, 7 de noviembre de 2008

Inèrcia, o lo que pot quedar d´ella

Desprès de buit dies de deixar de treballar (n´ha moltes formes de fer-ho) o de tenir que fer servir una tarja com control, sento un lleuger buit dintre meu.

He volgut estar reclòs dintre a casa durant uns dies, per intentar posar una mica de pau a un neguit que temia que arribes, aquest futur no laboral ja el tenia pensat i quasi encaixat, no tenia que tenir cap mena de reacció, en aquesta acció voluntària.

Quasi tres anys fen preparatius per poder sobreviure anímicament, i cullons, quasi la pífio en el últim moment, eren tanta la dependència de fer quatre torns i el neguit de la feina que l´aturada és quasi dolorosa.

Avui he donat un tom per els llocs on acostumen anar les persones que ja estan el camí de la jubilació o ja i son ... he fet una ullada dels posat i gestos més comuns en ells, he mirat els ulls i la seva mirada apagada, un m´ha preguntat ... QUE MIRAS? ... i tots junts en un banc, en un altra un de sol que estava parlant a uns tertulians transparents, i de sobte dones amb cotxets e infants de curta edat. (era la hora de la sortida dels col·legis)

Absort amb un panorama de gent que tenen molta experiència magatzemada i per poder explicar, escolto una veu

- Joan
- Diguem?
- Que estàs fent !!, estàs mirant on et posaràs a passar les hores mortes?
- Que cony dius, amb veus amb aquesta actitud?
- Jo també he passat per aquesta fase de donar un vol per veure on és el cementiri dels elefants.
- Cullons, la sang em vull i crec que no estic acabat, i tu, que creus que és pot fer (no u deia per el respectable que ja és veia caigut i sense il·lusió)
- Joan podríem fer una revolució.
- A qui vols derrotar i fer presoner?
- A qui? A nosaltres mateixos i les nostres angoixes, Tenim experiència de la vida i professionalment, sabem riure i muntar saraus amb menja i bona companyia.
- Eeiiiii, que pretens fer, una societat de triperos i pasotes amb molt bon rollo?
- Et sembla poc?
- No, esta molt bé i els estatuts i estaran admeses les dones dels socis?
- Cony Joan que sense elles no és pot anar a cap lloc
- D´acord, d´acord, no dic pas res ja saps, el dimarts pròxim pel mati podríem entre cajalada i cajalada redactar alguna cosa.

Tinc la sensació que aquests estatuts tardaran molt de temps en veure la llum i els esmorzars seran eterns.

I mentres l´inèrcia és va frenant poc a poc, i les pors de la sumissió és van guarint sense angoixés.

3 comentarios:

Joana dijo...

Joan,
tes moltes coses per fer i lo millor de tot, moltes ganes!
Entenc el teu estat, però no deixis que quatre núvols t'amaguin el sol.
Un petonet mataroní

pep. dijo...

fes sevir, si pots, la inercia al teu fabor...

zel dijo...

Ei, ei, ei, on són les magnífiques paraules d'un home que fa coses i ben fetes? No ens podem sentir així, Joan, ja saps que no convé posar portes abans no es tanquin..ànims que hi ha encara tot un llarg camí al davant...