Va ser de tarda, i jo estava de visita guiada als refugis que n´ha sota la Plaça del Blat, construïts per protegir a la població civil dels bombardeigos del Isidre, (hidroplà que venia de les illes i pujava per la vall del riu Francolí) sabia prou bé que la cosa ja estava madura i que podria ser de un moment o un altre, i clar el seu avi per no perdé la costum anava a la seva. (jo no podia fer res, ja avisarien de la nova ... o no?)
Dons bé, van avisar i per mi és va acabar la excursió, vaig tenir que anar l´hospital per conèixer el meu nou net.
Ara, entre jocs, tenim converses i canvis de impressions, encara que reconec que molts cops no l´entenc el que diu, (no es cap problema, tampoc entenc a moltes persones i aquestes son adultes) i si, puc reconèixer lo que vol.
Anell per el Pau d´Or 18Kt texturat
1 comentario:
Un anell precios.
No se com deu ser aixó de ser avi, encara no he viscut aquesta experiencia.
Segur que en Pau portarà aquest anell amb molt d'orgull.
Una abraçada Joan.
Publicar un comentario