domingo, 10 de agosto de 2008

És la calor? O soc jo?

En el temps és van produint fets que poden marcar un camí a seguir, sigui o no el correcte , influeix el color, olor, sabor i potser també la companyia i el entorn del moment.

Recordo el primer peto als llavis que aquella senyora que en va donar involuntàriament (o no, mai o sabre) en una vetlla de difunt, per mi va ser una experiència marcada.

Fa pocs dies que he sentit pessigolles al paladar, retornant de cop a la meva infantesa, per uns moments, he tornat a escoltar veus conegudes i olors que ja no existeixen, he buscat en la quasi foscor de la meva memòria referents per poder valorar les petites coses de la vida.

La olor a brema i a cup, la cadència de campanes i picarols, el renec acompanyat del espetec de la tralla, el gust per refrescar-se amb un suau o bé, amb aigua, aniset i bolado.

He provat d´anar a un bar de tota la vida (El Bruc) i res, no he pogut fer un suau, no saben quina composició te, això si, carbòniques Claravalls i Roca ja no existeixen.

Dons si, he retrobat la gaseosa, i els petons ja no son lo que eren.

2 comentarios:

zel dijo...

Home, si has retrobat la gasosa, ja retrobaràs els prtons...o els llavis adequats per fer-te'ls!

Maite dijo...

Hola Joan, veig que ja has tornat, men alegro, ja et trobava a faltar.
Que bona la gasosa eh?
Jo tampoc he retrobat el petons encara, però no perdo l'esperança.